A la primavera de l'any 1942, poc abans que comencés la deportació massiva de jueus als camps d'extermini, un equip de rodatge va instal·lar-se al gueto de Varsòvia per filmar-hi una pel·lícula de propaganda nazi. Tanmateix, restant inacabada, aquesta pel·lícula no va existir pròpiament com a tal. Les imatges muntades van emmagatzemar-se i, després de la II Guerra Mundial, es van trobar quatre bobines que les contenien. Posteriorment, va aparèixer una quinta bobina. Fa poc, la muntadora israeliana Yael Hersonki va emprendre un documental (A film unfinishes/Un film inacabat) que mostra i revisa aquestes imatges rodades al gueto de Varsòvia. En el seu treball, Hersonki fa presents fragments del dietari d'Adam Czerniakôv, que va ser cap del consell dels jueus a Varsòvia i que va suïcidar-se en iniciar-se les deportacions a Treblinka. També inclou la reacció i els comentaris davant de les imatges de supervivents del gueto. I, amb una dramatització en què participa l'actor Rüdiger Vogler, recull la declaració que un dels càmeres va fer durant un judici a un criminal nazi. Tots aquests testimonis corroboren allò que revelen els descarts (amb diferents preses d'una mateixa escena) continguts a la quinta bobina: que bona part d'aquelles imatges corresponen a una posada en escena tendent a propagar, entre altres coses, que hi havia jueus que vivien en el luxe al gueto (fins hi ha una escenificació d'un ball amb xampany) i que ni tan sols miraven els indigents al carrer. Com si la pobresa extrema fos culpa d'uns jueus pèrfids i no de les condicions imposades al gueto pels nazis. Un film inacabat va projectar-se fa uns dies a la Filmoteca de Catalunya, a Barcelona, dins d'unes jornades dedicades al patrimoni audiovisual. Esteve Riambau, director de la Filmoteca, va presentar-la recordant que algunes d'aquestes imatges s'han fet visibles dins d'altres films o reportatges com si fossin un testimoni real de la vida al gueto i no una falsificació. És així que s'ha anat propagant un verí nazi.