Els vinguts i els de sempre; els que han nascut a Berga, Verdú i Badalona o a Bucarest, Casablanca i Badajoz; els de camp, els de mar i els de muntanya; els de tot arreu. Els del Barça i els que no ho són, els cinèfils, els del Twitter, els dels toros, els que mengen el menú i els que mengen a la carta. Els que miren Telecinco, els que són de TV3, els que només miren sèries per internet. Els de la barretina, els multiculturals i els progres. Certament, som plurals i de mil maneres, però nosaltres, els catalans, compartim com la resta de pobles del planeta una força comuna i vibrant: el somni d'un futur millor.

Un futur que lògicament no serà ideal i perfecte, però que sí que hauria i pot garantir, per exemple, que tothom tingui dret a una vida digna, plena i culta. Un futur on puguem decidir i edificar una proposta moderna i il·lusionant més enllà, molt més enllà, de la grisor que es respira a la plaça de Sant Jaume. Un futur on superem les queixes interminables, l'anar fent i l'anar tirant, la vida repetida, buròcrata i mancada d'entusiasme. Ho podem aconseguir i per fer-ho ens hem de convèncer que cal un gran canvi avui i, sobretot, incorporar el canvi continu per no caure en el conformisme.

El canvi permanent no s'ha de limitar al període electoral, a un recanvi o canvi de noms, sinó de fons i de mentalitat. Aquest canvi de pensament no s'ha d'estancar, no ha de ser el canvi pel canvi, no s'ha de basar en variar les coses, sinó tot al contrari. I és que vivim una època frenètica en cerca de l'excel·lència, un moment històric veloç com cap altre, on tot és o sembla distint respecte al que vam viure ahir. Una etapa de novetats continuades en la qual és imprescindible innovar de manera sistemàtica.

El somni català és escriure un futur pròsper amb la recepta de la perseverança i l'enginy, un futur millor amb l'ideal que l'única lluita que es perd és la que s'abandona. Aquest objectiu comporta un canvi amb les arrels marcades, que sap d'on ve i sap on va. Un canvi obert, creatiu, cosmopolita i universal. Un canvi il·lusionant, amb contingut, que engresqui i faci trempar. Un canvi amb un gran eslògan i amb els grans fonaments que ja tenim. Un canvi de mirada llarga, incloent, transversal, solidari i democràtic. Doncs sí, ens hi hem de posar de valent: hem d'escriure el relat d'aquest gran canvi, hem de construir-lo entre tots.

Els que han nascut aquí o allà; els que ballen sardanes, jotes, sevillanes o música rock; els que mengen pa amb tomàquet i els que prefereixen el sushi. Els que són de dretes, de centre o d'esquerres, tots, necessitem per enlairar el futur col·lectiu una nova mirada guanyadora, la cultura de la victòria. Un gir que ha de portar noves estructures i relacions amb el món, un nou sistema, un canvi de rumb cap a la sobirania, un camí que ha de liderar una nova generació decidida que ens faci lliures i amos del nostre destí. Serà aquest canvi, el canvi que no s'acaba mai, el que segurament impulsarà el futur d'aquest país i posarà fi a la resignació i a la dependència.

El canvi permanent, engrescador i amb l'esperança com a bandera transformarà l'ensopiment amb empenta i la debilitat amb coratge. Probablement, la fe que mou muntanyes i el vent dels somnis, una força vibrant i la visió innovadora ens donarà aquest nou paradigma: el futur que desitgem, els millors anys de la història de Catalunya.