La mort de Luis García Berlanga ha ressuscitat el marquès de Leguineche, aquell retrat caricaturesc i decadent d'una aristocràcia espanyola que, a hores d'ara, encara no sabem si està en vies de desaparició o si continua existint.

A la pel·lícula La escopeta nacional, de la segona meitat dels setanta, el vell marquès de Leguineche feia col·lecció de pèls de pubis femenins. Era un obsés que pagava la seva impotència biològica comprant instants de senyores nues que es deixaven retallar pèls del cony. Després, el marquès els conservava en pots de vidre, classificats en una vitrina, com si es tractés d'una col·lecció de papallones, d'insectes o de minerals. Aquell marquès ens recorda un personatge de la novel·la de Juan Marsé, Si te dicen que caí, escrita una dècada abans, en què apareix un pseudoaristòcrata que lloga parelles a casa seva perquè forniquin a la seva habitació mentre ell, darrere les cortines, els observa, es masturba i va clavant bastonades a terra perquè pugi l'excitació de les escenes. Òbviament, hi ha diferències entre el marquès dirigit per Berlanga i el personatge creat per Marsé. El marquès està situat en una finca a prop de Madrid i el personatge en una mansió de la ciutat de Barcelona. Les dones de la pel·lícula són senyores o senyores de companyia de la societat benestant de l'època, d'aspecte saludable i de salut de pot, i les dones de la novel·la són putes de la postguerra que cobren la feina amb crestetes refregides per no morir-se de gana. Però també hi ha similituds creatives. El marquès de Leguineche, segons sembla, hauria estat inspirat en un aristòcrata autèntic que va deixar empremta a la Costa del Sol, i el personatge de Marsé segur que està inspirat en algú que va existir realment, sabent que l'univers narratiu de l'autor pretén ser una crònica de l'època.

Tres o quatre dècades després, els vicis de l'aristocràcia i de la burgesia s'han socialitzat gràcies a les noves tecnologies. Les col·leccions presencials de pèls de pubis han esdevingut galeries virtuals d'imatges i, els voyeurs, des de la pantalla instal·lada a l'habitació de casa seva es connecten a la càmera web pornogràfica a canvi del número de la targeta de crèdit.