Artur Mas deia l'endemà d'haver guanyat les eleccions que després de set anys de viatge travessant el desert calia arribar a port, al seu destí. Mas, doncs, no estava d'acord amb Kavafis que el camí havia de ser llarg però sí que fos ple de coneixences i ple d'aventures que l'han fet més ric que quan el va començar i l'enforteix per al següent viatge. Sobre el viatge, sempre trobarem els que defensen fer un trajecte aturant-se en tot el que hi ha a la vora del camí, oberts a les aventures que els poden atrapar, sense donar importància al destí final; i els que pensen que el viatge té més sentit si tens un objectiu amb l'afegit que quan tornis o quan arribis a lloc hi arribaràs diferent de quan van sortir: enriquit pel que has vist i viscut i perquè has arribat al destí. Aquestes reflexions sobre el viatge que feia Mas coincideixen amb les que fan els personatges d'una novel·la que us recomano: La princesa de Jade de Coia Valls. Unes reflexions que tant compartiria Mas com qualsevol que ara hagi d'emprendre un camí ple d'incerteses. Hi ha personatges que creuen que el periple amb diversos companys de viatge no serà tan fàcil com es pensaven i que es farà necessari arribar a un equilibri entre les idees molt diferents dels uns i els altres però que les vicissituds del camí els aproparan. D'altres pensen que caminar no sempre es tradueix en guanyar terreny sinó en descobrir a cada pas la veritat de tot el que has deixat enrere. Llegir la novel·la et permet extreure la conclusió que quan es vol trobar alguna cosa nova s'ha d'estar disposat a fer canvis, a arriscar-se, fet que comporta perdre els paisatges que havies fet teus, i no sempre ho volem. T'adones que viatjar és canviar, és la incertesa que obliga a pensar, a improvisar, a reinventar, a transformar-se. De vegades, sense perdre de vista el teu objectiu, cal estar disposat a baixar als inferns per prendre les brides de la teva pròpia vida, sense interferències. El viatge no és el camí que fan els teus peus, sinó el coneixement que adquireixes del món i de tu mateix. El teu viatge tot just comença quan t'adones d'això; penseu-hi. Polítics i ciutadans hauríem de tenir molt presents aquestes reflexions que resumiria en dues. L'una: només els més preparats arriben al seu destí. I l'altra: la paciència és un arbre d'arrels amargues però de fruits molt dolços.