El mal resultat d'Esquerra en les eleccions del novembre no perquè s'esperés ha deixat de ser dolorós. Esquerra afrontava les eleccions amb una conjura de factors en contra que dibuixaven d'antuvi un escenari molt difícil. I al final el resultat ha estat una davallada que ha deixat Esquerra amb deu diputats i 220.000 votants. Que no són pocs –fa anys, l'independentisme hauria tirat coets amb aquests resultats–, però, venint d'un cicle electoral que havia situat Esquerra com a tercera força política i amb un pes determinant, és inevitable no fer-ne una lectura ben decebedora.
Esquerra Republicana de Catalunya no mereixia un càstig tan sever. Encara més, ha estat el motor que ha fet avançar el país i que ha propiciat un canvi d'imaginari col·lectiu imprescindible, i ha guanyat la batalla ideològica. Però la vida és dura. I el canvi de paradigma que ha propiciat ERC en la política catalana ha estat també una explosió descontrolada, i la primera a notar-ne els efectes, la primera a rebre l'impacte de l'ona expansiva, ha estat precisament Esquerra. És possible que a mitjà termini s'admeti que aquest període ha estat el punt d'inflexió per a un país adormit que vivia en el confort d'un catalanisme de barretina, més de gestos i aparences que de fets. Però a curt termini no passarà. El vent torna a bufar amb força a favor de CiU. I el seu entorn mediàtic s'ha fet tan fort que és a un pas d'imposar un discurs únic.
Fer pinya
I ara què? És el moment de mirar-se als ulls i parlar, sens dubte. I de fer tota l'autocrítica que sigui necessària, posar en valor els encerts i admetre i corregir els errors; traçar un camí per recuperar la confiança, l'empenta i els ànims. Però el que realment és imprescindible és fer pinya. Esquerra se'n sortirà, segur, si manté la cohesió, es reivindica per sobre de l'adversitat i no es deixa arrossegar pels que pretenen redimir-la a bastonades, els mateixos que ara volen fer sang com llops assedegats, que en bona mesura són els mateixos que s'han passat set anys fent de la crítica salvatge a Esquerra la seva principal raó de ser. Seria plausible que ara que els seus ja tornen a manar es relaxessin. Però la inèrcia i la ràbia acumulada aquests anys no els ho permet. Deia Mas que arribava sense ànim de revenja. Doncs no sembla que el seu entorn mediàtic vagi en aquesta línia, ans al contrari.
Com més aviat Esquerra deixi de llepar-se les ferides, millor. Com més aviat es refermi en les senyes d'identitat, millor. Com més aviat es miri el futur amb esperança, millor. Com més aviat s'espolsi els complexos, millor. A Esquerra ningú li tirarà un cable, ningú. Se'n sortirà a base de ser tenaç, de fer els deures, de fer pinya i de prémer els punys. Hi ha molta gent que anhela veure Esquerra de genolls i enfonsada. Hi ha molt covard que es dedica a la literatura de baixa estopa i més d'un professional de l'acarnissament. Però també som molts els que desitgem i confiem que el partit de Macià i Companys torni a muscular-se i recuperi el tremp. És imprescindible per als que volem una societat més lliure i justa, i la plena sobirania nacional.
Comentaris
Company Sergi
En absolut estic d'acord amb el teu article, i menys tenint en compte que ets un del pares de la comunicació d'ERC. La derrota del dia 29 a mi també m'ha fet mal, i més m'en feia els mesos passats quan veiem cap on dirigieu la nau d'Esquerra sense voler sentir cap crítica o menyspreant-les, ara demaneu unitat? Com pinyes, company els teniu com pinyes!!! L'unitat s'aconsegueix des de l'humiltat i la generositat, i d'això ens falta dins dels quadres del partit. Ara bé la frase"ESquerra no mereixia un càstig tant sever" és per enmmarcar-la, això es autocrítica? això és humiltat? o és una bofetada a la cara tots els que ens han castigat? així tornaran a confiar en nosaltres? Au va!!! Ens pensem que som savis i encara ens falta tant per apendre. En definitiva unitat: dimissió executiva nacional...congrés extraordinari ja!!! que parli la militància Sobiranament.
Visca ERC!!!
Visca Catalunya LLiure!!!
Perdona Roser, jo no em referia sols als vots del independentisme "ètnic", que alguns també..si no a la de gent d'esquerres de veritat i independentista que han canviat el vot, el gir que em de fer és cap a l'esquerra clara i nítidament, i a més és l'ùnica manera de sumar cada dia més gent a l'alliberament nacional del nostre país. ara bé no crec que sigui bo destriar entre nacional o social, va junt i és indestriable...sóc independetista perque sóc d'esquerres, per que crec en la llibertat i en la justicia social, i no a l'inversa Com diu un company: Nacionalment d'esquerres, socialment Català!
Benvolgut Daniel,
una precisió, jo no dirigeixo cap nau. Per no ser, ni sóc militant d'ERC. Això sí, sempre n'he estat un votant més o menys entusiasta. I m'estimo ERC mani qui mani. D'altra banda, mai, mai, he criticat a ningú d'ERC, ni dels blaus, ni dels grocs, ni dels grisos. Així és que no em pengis llufes. I bé, demanar fer pinya em sembla una decisió prou sensata, que és perfectament compatible amb fer autocrítica. També et diré una segona cosa: donar la cara per ERC no és pas fàcil en aquests moments. Alló còmode és abonar-se a la bastonada i aquí no m'hi trobaràs. És legítim demanar un Congrés i l'haureu de fer. Ara bé, jo discrepo que el més convenient sigui fer-lo ara. Però bé, aquesta és una decisió que correspon a la militància d'erc i a la seva direcció.
Au, salut
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.