Celtibèria torna a les seves antigues trinxeres, d'on només havia sortit provisionalment. Molt il·lustratiu, per exemple, és que, en donar-se la notícia del dopatge d'esportistes espanyols (sobretot aquells que exhibeixen el sagrat penó sobre les espatlles), els locutors van saltar a l'uníson: “Campaña contra España”, van clamar, sense adonar-se del rodolí. Han passat els dies, s'han sabut més coses i ara les notícies són més moderades. I és que el nacionalisme excloent i fanàtic pot fer molt de mal.
I si no que li ho preguntin als centenars de milers de víctimes d'AENA. La qüestió és que el salvatge centralisme espanyol, pel que fa als aeroports, que deu satisfer molt el fervor d'“España una y no cincuenta y una”, és absolutament inoperant: si es constipa Madrid, tots els aeroports de l'Estat esternuden, i per això és fàcil convocar una vaga del 80% en poques hores. En cap país d'Europa hi ha aquestes severes corretges de transmissió.
I és que no és la nostra setmana, mira si no què li passa a Joan Rosell, que aspira a la presidència de la CEOE (hi ha gent que té estranyes ambicions) i ha ensopegat amb “Santiago y cierra España”, i això que Rosell no ha estat mai un abertzale català, sinó un home còmode per a Madrid.
Per acabar-ho d'adobar, el planxat i clenxinat Vargas Llosa aprofita que li han donat el Nobel per carregar contra Catalunya. Sabeu que m'hi vaig emocionar? Nosaltres, que hem maldat per tenir el suculent guardó, hem estat presents a l'Acadèmia sueca, mentre el sever dit del peruà ens assenyalava amb brusca ferotgia. I és que va viure a Barcelona pensant-se, com els ha passat a d'altres, que en un país de tercera, en una província de no res, seria el rei del mambo. I no ho va ser. Els elogis que fa a Barcelona són difusos: la intel·lectualitat barcelonina no el va celebrar com ell creia que faria. Els qui el van conèixer aleshores ho expliquen amb tot un luxe de detalls. Doncs sàpiga que continuem aspirant a la independència, i ara, gràcies a vostè, ja ho saben a mig món. N'hi devem una.
I un petit apunt final: ¿heu seguit la trajectòria de M. Luisa Cava de Llano, la Defensora del Pueblo espanyol? No us ho perdeu. I és que Celtibèria ha ressuscitat. Ara ja no són un reducte amb molts altaveus. Ara ja han sortit de l'armari, ai!
Comentaris
Gràcies Isabel, per fer-nos percebre una visió que a molts s'ens escapa. Per fer-nos gaudir amb la teva esmolada pluma i, per estar amb nosaltres. Gràcies.
Pel que fa al Vargas té el cervell com una llosa: colonitzat amb síndrome d'Estocolm... "nada más qui disirrr"
Ara que el tontet del RoseL... pels amics Rosell... ja té més delicte: pot ser es pensa que l'escolliran SENT CATALÀ ? Que poc coneix als espanyols...
S'ha d'acabar aquesta disbauxa dels controladors: coben més que a United Kingdom... ves per on!
S'han de convocar 2 promocions... i s'ha acabat el control dels controladors.
Bon dia barcelona!..
Com diu aquest "article", M. Vargas Llosa no va aconseguir ser un rei del mambo de barcelona – pocs escriptors arriben a la glòria amb les seues primeres obres -. Però M. Vargas LLosa aspirava a ser realment un rei del mambo barceloní? Els seus somnis literaris no anaven més lluny? En qualsevol cas, ha aconseguit molt més, ha arribat a la universalitat. Els reis i les reines del mambo locals són massa – ací i allà - . Els seus regnes són limitats. I Poden conèixer la frustració de l’estretor dels seus regnes. Sr M, Vargas, quan llija articles com aquest, que parlen de vostè sense simpatia, no es burle dels reis del mambo. Les seues limitacions mereixen la seua compassió, i els seus ànims.
Salutacions... :-)
Anna-Mònica: res a dir tret que sembles (o més ben dit, ets) subnormal. Et penses que provoques i el que fots és fàstic. Vargas Llosa tu no l'has conegut ni saps res d'ell. Et podria explicar coses que farien que no el defensessis tant. Aixi que fes-t'ho mirar.
PER A MÒNICA UNDOMIEL (I PER A TOT EL MÓN)
Bon dia / Bona nit Mònica Undomiel!
T’he estat llegint alguns missatges al periòdic “Avui” i permet-em fer-te un analisi psicològic i sociològic de la teua persona.
Abans de tot analitzaré la teua salutació: “Bon dia / Bona tarda / Bona nit barcelona”.
Escrius “barcelona” amb la primera lletra amb minúscula. Ahí ja transmets falta de respecte a aquesta ciutat. Amb la teua salutació transmets el següent: “Ieeei, que ja estic açí. Açí me teniu per a rebatir-vos els commentaris. Ja ha arribat la vostra mosca collonera. Etc, etc.”.
Parlem-ne dels teus missatges (per a ser-te sincer, n’haure llegit vuit o deu, però crec que ja tinc suficient informació).
Primer de tot, jo no sé qué fas en un periòdic concret de Catalunya, quan dels catalans no vols saber res ni del seu idioma. Tot aquest temps i energia que perds açí podries aprofitar-lo en el teu volgut
Una persona més inteligent passaria d’aqui i faria altres coses (estudiar, treballar, no fer res, escriure en altres forums, etc.).
T’he llegit el següent: “Sóc Valenciana, no seré mai catalana. Si un dia València hagués de cercar el seu propi camí, espero que esculli un destí independent de catalunya i de les Castelles.”.
Açí tornes a escriure “catalunya” amb minúscula. Ai, ai, ai, que se te veu el “plumero”. I les “Castelles” amb majúscula. Ai, ai, ai, que se te veu el “plumero”.
I per què escrius “esculli” i no escrius “esculle”. En el País Valencià (Comunitat Valenciana o Regne de València per a tú) no s’utilitza la tercera persona del singular acabada en “i”. O per què escrius “llavors” (només s’utilitza al nord de Castelló). Realment d’on ets tu? (el teu cognom “Undomiel” es cert que abunda relativament en la provincia de València,
Allibera’t i escriu coses constructives, sobre tot per a les teues inquietuts o els teus ideals, o els teus entreteniments.
No sé si abans de tot aquest renaiximent independentista a Catalunya ja escrivies en aquest periòdic, però pareix qu’estàs tots els dies seguint el tema independentista o relacionat amb la defensa de la llengua i cultura catalana.
Jo m’imagine que en la teua terra valenciana no et preocupes de defensar la teua llengua “valenciana” ni vols analitzar seriosament la realitat. Ni al carrrer, ni a l’administració pública, ni a les empreses privades, ni al treball, etc. En cas de que sigues valencianoparla nt (que ho dubte) només ho faràs en l’entorn familiar. I com tú hi han molts més, segueixent la vida sense valorar la cultura propia.
Segur que quan veus la invasió de turisme del teu actual pais i les seues formes i el poc respecte que tenen per la nostra llengua, segur que acatxes/baixes/gires el cap. Et quedes para
en la familia, els amics i el teu entorn. El mateix et passa quan veus les noticies de la televisió valenciana. I quan sents els polítics i el seu poc respecte per la llengua del País Valencià (Comunitat Valenciana o Regne de València per a tú).
Segur que quan veus que a la ciutat de València i a la ciutat d’Alacant (sobre tot en aquesta última) el valencià s’està perdent a marxes forçades, aixó no t’inquieta, ho dones com a una realitat intocable.
Segur que quan veus que una part important de la riquessa del teu poble valencià s’en và cap al teu pais espanyol, aixó no t’inquieta. Clar, diràs, “tenim que ser solidaris”. Aixó seria correcte si aquesta gent ens respectes (suposant que la situación estatal continuare com ara), però s’ens estan pixant a la cara. Jo prefereix ser solidari amb els africans subsaharians, per exemple, abans que els teus compatriotas (els africans subsaharians els veig gent respectuosa, al menys ací).
Segur que quan alguna vegada te n’adones que la teua llengua es de tercera divisió, aixó no t’inquieta. Mira per exemple la televisió. Només en una part de Canal 9 i tot el Punt 2 (com ja t’hauràs donat compte, ja porta el número 2), i tota la TV3 podem escoltar la nostra llengua. En el cas de TV3 només on es pot seguir veient, gràcies a la obsessió anti-catalanist a dels politics, en l’era de les televisions per satèlit i sense fronteres! De psiquiatra, senyors!
Segur que quan vas al quiosc i no trobes res en valencià. I en la ràdio, poca cosa. I a l’administració, sobre tot la de Justicia. I a la policia. I a les empreses privades, a les tendes, als centres comercials, als establisments, a les entrevistes de treball, etc, etc. Segur que aixó no t’inquieta, ho prens i acceptes com una cosa normal de la vida diària.
Només te diré una cosa: com tu sabràs, la llengua dels valencians es el català (demostrat històricament, científicament,
per exemple entre el nord de Castelló i el sud de Tarragona no hi han pràcticament diferències).
La llengua és un identificatiu de nació, pais o com vullges dir-li-ho. I l’única manera de conservar i fer respectar aquesta llengua o idioma és convertint-se en un Estat independent. Jo també he arribat a aquesta conclusió desprès de vore com està el panorama per l’entorn.
De lo contrari, en 30, 50, 100 anys el seu destí es la desaparició.
Jo, personalment, desitjaria que totes les regions de parla catalana (Catalunya, Pais Valencià, Illes Balears, Rosselló, Franja de Ponent, Andorra i l’Alguer, fins i tot un poble de Múrcia) constituiren un Estat independent dins l’Unió Europea. Fins i tot, per a que veges que no soc rencorós, en l’escola donaria com a primera llegua estrangera el castellà, àdhuc donaria 3 o 4 assignatures en castellà, per intentar conservar-lo com una segona llengua (qui vullga, clar), i per a ajudar amb les relac
Fins i tot, deixaria poder veure la televisió estatal espanyola a tot el territori català (bé, açó podrie ser un assumpte polític a discutir). I respecte dels inmigrants, tot aquell que demostre un respecte de la cultura catalana i dependre el català, i no fore lladre, li donaria la nacionalitat Catalana.
Però, m’estic adonant en el dia a dia que aquest ideal és molt difícil d’aconseguir. Crec, que fent un esforç i intentant convéncer a la gent valenciana, podríem assolir un 10-15%. Tant de bó canviare la cosa.
Encara m’enrecorde dels bons començaments de la Generalitat Valenciana (crec que eren els anys 1978 i 5 o 6 següents) on se tenia clar que la llengua era el valencià (que era la mateixa llengua que el català), teniem la mateixa senyera (bandera) que Catalunya i el nom oficial de Pais Valencià. Pero, veient el camí qu’estava portant la nostra terra envers Catalunya, van hi haver ordres des del govern espanyol de dividir els valenci
que si la llengua era diferent (cosa que san cregut alguns, sobre tot del PP, però en el total son minoría), hi havia que posar en la bandera una franja blava per a distinguir-se dels catalans, hi havia que canviar el nom de Pais Valencià per un més amorf o lleuger Comunitat/Comunidad Valenciana (van proposar Regne de València però només els blaveros botiflers hi estaven a favor), etc. I finalment ho han aconseguit i els tenen com a adormilats o anestesiats. En açó crec que ha tingut que vore un poc el caràcter d’alguns valencians: els hi done igual tot, no son lluitadors, accepten l’estatus de l’actual sistema polític
i econòmic, accepten la llengua materna com una cosa familiar o en el entorn dels amics i el treball. La major part de la gent evita aprofondir en el sentit de la cultura i llengua pròpies. Tenen com un tabú al respecte de la cultura, la llengua, la nació, la independència. I creuen que les coses son fixes en la vida i que el món no es p
pot canviar.
Son els típics del “pensat i fet”. (També hi ha que dir que hi ha una població valenciana significativa que sí que te conciencia de la cultura, la llengua, la nació, i fins i tot la independencia).
Sent pragmàtic (açó és un pensament meu), a tota aquesta gent que no vol preocupar-se per la seua llengua i cultura i no li vol donar el valor que realment té, jo li diria que obliden la seua llengua materna valenciana (catalana) i que siguen pràctics i coherents amb les seues actituts, i que es pasen directament al castellà (español). D’aquesta manera acabarien ràpidament l’agonia inconscient del valencià (català) a les terres valencianes. Torne a recordar que açó és un pensament meu i una reducció pragmática.
Una vertadera llàstima perque tota la riquesa que hi ha ací se l’emporten els castellans espanyols. I clar, aixina ens va als valencians:
la carretera N-340 (una vergonya), l’agricultura, , el metro de
València (i la seua seguretat), les escoles, hospitals, etc. I els gastos supèrflus:
Terra Mítica, la Fórmula 1, els bous, les “mascletaes” i castells de focs (per la seua quantitat), etc., etc.
Per tant, sent pràctis, cal esforçar-se en la Independencia de Catalunya. És l’única manera de que la nostra volguda llengua es conserve, i l’esperit del nostre poble continue, i sigue respectat. És com una tornada als origens (estic parlant des de l’época posterior als musulmans). Me sap greu per la bona gent que s’estima la llengua ací al Pais Valencià, però n’hi ha que ser realistes. La vida està en constant canvi.
Jo personalment, per circunstàncies de la vida, el meu mig de vida pot estar en un poble del nord de Barcelona. Tinc pensat colaborar per a conseguir l’objectiu de la Independència de Catalunya. Aixina que jo em trove un poc més al·liviat.
I qui sap, si una vegada aconseguida l’independència i veient que la na
la nació catalana està capdavantera en l’Europa i amb una millor qualitat de vida, el poble valencià, balear, etc. escomencen a donar-se compte del camí a seguir per a unir-se amb Catalunya i formar part del nou Estat. Tant de bó fóre aixina.
Ara vaig a fer un poc de política ficció:
Quan Catalunya aconsegueixe la Independència (esperem que en 5 anys o com a molt 10 anys, o menys si el poble s’ho pren de debò), pot ser que una xicoteta part de la població se senteixque incòmoda i s’en vage de retorn a Espanya. Pot ser 50.000, 100.000 persones. I pot ser que una xicoteta part de la població valenciana, balear, rossellonenca, de la franja de Ponent i fins i tot de l’Alguer, posem 100.000 o 200.000 persones, trien retornar a la mare patria Catalunya per a fer realitat el seu somni de poble i nació. Jo proposaria a l’Estat Català de donar ajudes (pisos a bon preu, bons lloguers de vivenda, llocs de treball) a tota aquesta gent en la diàspora. T
Tal vegada aquestes migracions serien el peatge a pagar per obtindre la independencia a Catalunya, a costa de perdre el territori històric valencià i rossellonenc, i potser d’altres.
I en les terres valencianes, balears, etc. la llengua catalana s’aniria perdent fins a quedar alguns reductes de comarques on es conservaria la llengua. Però el destí final seria la desaparició o un inal seria la desaparició.uns reductes de comarques on es conservaria all) a tota aquesta gent en la dia conseguir l'anya tracte folclòric. Només quedaria la cosa folclórica (com ja està començant a passar ara): alguns noms de poble, les festes dels pobles amb els vestits i les músiques, els petardos, castells de focs, la paella, les falles, les fogueres de Sant Joan, la Madalena, el Misteri d’Elx, el fútbol, els bous al carrer i el bou embolat (tant de bó hagen desaparegut, al menys la mort i el patiment de tots els animals), etc.
Però tant de bó una vegada aconseguida
la Independència de Catalunya i veient que la nació catalana està capdavantera en l’Europa i amb una millor qualitat de vida, el poble valencià, balear, etc. escomençaren a donar-se compte del camí a seguir per a unir-se amb Catalunya i formar part del nou Estat Català.
Visca la llengua valenciana (catalana)!!!
Visca la Nació Catalana!!!
Visquen els Països Catalans ,o en el seu defecte, Visca Catalunya!!!
Visca la Independència dels Països Catalans ,o en el seu defecte, Visca la Independència de Catalunya!!!
I, finalment, adéu i …
Salutacions… :-) .-) ;-)
(I no “Salutations” com alguna vegada has escrit).
P.D.: viu la vida i sigues positiva en tot!!!
Monica, bonica, para un altra taleca, que esta ja está plena a curmull.
Monica, no estas sola ue en som molts mes que ells volen i diuen.
Viva Vargas Llosa y fuera los nazionalismos.
preciós i genial article Isabel. Moltes gràcies!!!!
1 2
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.