Aquestes consultes populars sobre la independència, que, tot sigui dit, no registren pas una assistència gaire elevada de votants, per alguns mitjans d'informació madrilenys són gairebé unes maniobres terroristes. L'altre dia, un dels presentadors de la cadena de televisió Intereconomía les va titllar d'il·legals, tot criticant els poders públics perquè no sembla que hi vulguin posar fi. Si la pregunta, a la qual es pot dir “sí” o “no” amb absoluta llibertat, en lloc de referir-se a la independència de Catalunya intentés descobrir si ens agradaria ser més alts, més guapos i més rics, segur que no hi posarien pegues, encara que se'n fotessin. Aquesta gent, la mateixa que un dia va intentar fer creure als seus espectadors que la Generalitat de Catalunya té a veure amb el terrorisme gihadista, perquè actua en connivència amb el govern del Marroc important a Catalunya extremistes musulmans, ara es fa ressò d'unes consultes innòcues, a través de les quals només s'expressa un determinat sentiment, com si fossin referèndums vinculants. En una democràcia, la llibertat de pensament i d'expressió no pot ser interpretada segons aquesta o aquella altra ideologia. Una altra cosa és l'acció: jo puc pensar que els banquers són uns pocavergonyes, i manifestar-ho, però això no em dóna dret a irrompre en una junta d'accionistes, ruixar-los amb benzina i calar-los foc. Les consultes sobiranistes es duen a terme pacíficament, festivament, fins i tot, amb civisme i sana alegria. Això no se li pot negar a ningú, sigui quin sigui l'assumpte que es tracti d'esbrinar. Si demà uns particulars paressin meses amb urnes per preguntar als ciutadans si els sembla bé que els telons dels escenaris dels teatres siguin de vellut vermell, o no, el resultat, a nivell de canvis estructurals dintre de l'Estat, seria el mateix que té la consulta sobre la independència, també organitzada per particulars. S'esgarrifen perquè es fan preguntes, i hi ha qui les respon. Pitjor per a ells.