Un dels valors que cal potenciar, especialment en el camp educatiu, és el de l'emprenedoria. No em refereixo només a les escoles, sinó també a les famílies. No és un bon pronòstic que la majoria d'adolescents i de joves del nostre país tinguin com a màxima aspiració professional treballar en la funció pública o bé en una gran empresa. Defugen tota mena de responsabilitats i de riscos. Contra aquesta tendència, ens calen persones disposades a arriscar, a exercitar el seu talent i la seva creativitat. La història del nostre país està feta d'emprenedors que, en distints camps, industrial, cultural, social, educatiu, han generat projectes que, amb el temps, s'han fet grans i, a la vegada, han donat feina a molts altres.

L'emprenedoria se sustenta sobre tres pilars: l'audàcia, la constància i la humilitat. En la mentalitat emprenedora hi ha audàcia, és a dir, capacitat d'afrontar grans reptes, de tolerar l'angoixa que suposa el risc. Sense audàcia és impossible tirar endavant un projecte, però l'audàcia no està renyida amb la prudència, tot i que exigeix confiança en un mateix i en el propi equip. La principal barrera a l'esperit emprenedor és la por: la por al fracàs, al que diran, a quedar malament i a haver de plegar veles. La idolatria de l'èxit ens fa cada cop més intolerants al fracàs i, per tant, més temorosos d'equivocar-nos.

El segon pilar de l'emprenedoria és la constància i, per extensió, tota la constel·lació de valors lligada a aquesta virtut: la perseverança, la renúncia, el sacrifici, l'esforç, la tenacitat. L'audàcia posa en marxa l'acció, però l'acció solament assoleix la seva fita si és persistent. Els emprenedors necessiten molta constància per tirar endavant. Cal aixecar cada dia la persiana i oferir el millor producte al món, més encara en contextos de crisi econòmica i de disminució del consum. El tercer pilar de l'emprenedoria és la humilitat. El bon emprenedor sap que no ho sap tot i, per això, s'assessora, confia, estableix vincles, cerca el millor talent, més enllà dels partidismes de baixa estofa. El bon emprenedor es deixa aconsellar pels qui porten moltes hores de vol i mai no fa el fatxenda, ni tan sols quan guanya decisivament i acumula victòries. La humilitat el fa tocar de peus a terra i tenir en la ment, tothora, les debilitats pròpies del projecte.

En el desenvolupament d'un projecte cultural, empresarial, social, educatiu, sempre hi ha dificultats endògenes i exògenes. Les administracions poden facilitar la feina dels emprenedors, també les entitats bancàries i les caixes poden catalitzar-la donant crèdit a les seves operacions. Ens cal un model polític i social que potenciï l'emprenedoria, que trenqui la tendència a la passivitat i a l'espera. L'emprenedor està cridat a fer realitat els seus projectes, però no a ser un heroi cada dia.

Per sortir de la crisi econòmica que estem patint, necessitem joves emprenedors amb voluntat de fer coses; necessitem lleis que no posin pals a les rodes, necessitem la veu de l'experiència i, sobretot, confiança en el propi talent compartit, en els actius del país. L'emprenedor ha de veure el que manca i donar-hi resposta amb un servei de qualitat. Li cal estar atent per observar el que manca, però també molt esperit autocrític, per donar un resposta ràpida, convincent i de qualitat.