El 2010 ha estat l'any europeu “de lluita contra la pobresa i l'exclusió social” (2010againstpoverty.eu). Enmig de nosaltres tenim gairebé 80 milions de persones (un 16% de la població) que viu per sota del llindar de la pobresa. Això va centrar la celebració educativa del Dia d'Europa del 2010.

Al meu institut ja en tenim experiència: cal afavorir la identitat europea, però tocant de peus a terra. Des de l'àrea de Ciutadania, com des d'altres, volem que l'horitzó del 9 de maig, Dia d'Europa, tingui contingut, que no siguin només quatre banderetes i alguna referència a la babalà. És molt seriós educar. És molt seriós “ser d'Europa”. El 2010 fou genial. L'acte central es va desenvolupar en un espai emblemàtic, la Ciutadella de Roses, amb la presència de Manel Camós, director de la representació de la UE a Catalunya. S'hi va expressar el fruit de setmanes de treball interdisciplinari i exigent. Cal que sigui així, amb la implicació del claustre, de les famílies i del municipi sencer.

Ara tenim al davant el 2011, l'any europeu del voluntariat (europa.eu/volunteering), una oportunitat magnífica per millorar en l'Europa social que tots volem. Segons el DIEC, aquest mot indica “la condició de voluntari en un treball social concret”. Ens n'adonem que la base de la nostra vida rau aquí? Per anar endavant no n'hi ha prou amb economistes i empresaris excel·lents que creïn riquesa, ni amb polítics conscients de la necessitat de fer-ne una justa distribució. Ni el pur capitalisme ni la solidaritat institucionalitzada són suficients: el món no ho seria encara prou, d'humà. El secret és en el treball gratuït, i això és el que fa un voluntari: aquella iaia que té cura del nét, l'home o dona que atenen un necessitat que no els donarà res a canvi, qui perdona de cor un menyspreu sense muntar un enrenou. Tot això és gratuït.

Ja els n'havia parlat (El Punt, 16-10-09) d'una altra lògica que no funciona segons el guany i que és difícilment mesurable amb números i lleis, ja que té a veure amb “el viure social de les persones”. No són suficients ni l'esquema “de l'intercanvi” ni el “d'obligació pública”. Existeix una estructura, misteriosa i imprescindible: l' “economia de la gratuïtat”. Encara que a algú el destorbi, la citació ve del Vaticà: Caritas in veritate, del 2009.

La Unió europea vol focalitzar l'atenció del 2011 sobre els “voluntaris”. Els objectius oficials són: a) promoure el voluntariat entre els ciutadans; b) donar suport i reforçar-ne les organitzacions; c) millorar el reconeixement d'aquest treball i dels seus reptes, i d) celebrar el compromís de milions de voluntaris europeus. Impacta conèixer-ne els beneficis: pot arribar a un 3-5% del PIB dels països de la UE, és expressió tangible de la ciutadania activa i enforteix certs valors europeus fonamentals: la solidaritat i la cohesió social. Representa una oportunitat d'aprenentatge per desenvolupar el potencial i millorar l'autoestima de moltes persones, i en redueix també el risc d'aïllament social. Uns 95 milions d'adults europeus estan implicats en accions de voluntariat (quasi el 25% dels més grans de 15 anys). Ara bé, no és el mateix en tots els països. A l'Estat espanyol la implicació és relativament baixa (menys del 20%), centrada en els joves de menys de 30 anys, especialment quan encara són estudiants.

Per millorar el nostre món hi ha molt a fer. Els polítics poden establir normatives que afavoreixin la dedicació gratuïta als altres, les escoles poden educar en la responsabilitat col·lectiva i en la magnanimitat, les religions i altres associacions poden difondre ideals nobles, però cal sempre començar per un mateix. “Què faig jo gratuïtament pels altres?” o “qui podria rebre el meu ajut?”, completats amb un “ara, aviat o cada dia”, són preguntes ben pròpies per aquests dies. Domènech Melé (temesdavui.org) proposa una directiva d'acció per decidir-nos a actuar –tant en l'àmbit personal com el d'organitzacions– “d'acord amb el principi de gratuïtat i no sols segons premisses contractualistes”. Tots seríem més rics així. Siguem tossuts en fer coses bones que, per corrompre'ns ja en són, de tenaços.

Amb vista al 9 de maig, Dia d'Europa, dins d'aquest any del voluntariat, em pregunto: “I jo, què faig que sigui gratuït?” Sentim-nos-hi convidats.