N'hi ha que pleguen

Em truca l'Alícia Romero per quedar. Quedem, i m'explica per quins motius deixa la política activa ara que totes li ponien. Alícia Romero és regidora del PSC a l'Ajuntament de Mataró des que amb vint-i-dos anys va ser cridada per l'alcalde Manuel Mas, un molt hàbil i en general encertat caçador de talents. Ho va encertar més amb els joves, que sempre es poden formar a gust, que amb els grans, que arriben carregats de prejudicis i egos de mal lligar. En Mas, l'altre Mas, l'Artur Mas president de la Generalitat, ja s'ho trobarà, amb els independents que ha posat al govern, tots d'una certa edat.

Alícia Romero té ara trenta-quatre anys i em diu que amb dotze a la política n'hi ha prou. Alícia, però si dotze anys no són res i els trenta-quatre que tens són encara menys. “Vull dedicar-me a un projecte personal”. No em diu de quin projecte es tracta, no per res, sinó perquè no el sap. “De moment acabo el mandat i després m'ho rumiaré”. En aquest mandat, la Romero, número tres de la llista del PSC, ha tingut actuacions destacades. Ha enllestit el Tecnocampus, pol econòmic i de creativitat i operació urbanística de molta empenta, i ha aconseguit allò que semblava impossible, que les dues delegacions universitàries de Mataró treballessin plegades. I se'n va. Se'n va quan l'actual alcalde, Joan Antoni Baron, que repeteix, li havia assegurat el número dos a la llista. “Ni que m'hagués ofert el número u”. Fa bé d'aclarir-ho perquè havia corregut la brama que plegava perquè ambicionava ser alcaldessa. “Tampoc té a veure amb els mals resultats del PSC el 28 de novembre. Ho he madurat amb molt de temps.” També fa bé de dir-ho.

“Es veu que la meva opció és tan inhabitual que tothom busca raons inconfessables”. És efectivament inhabitual. Si no ho fos, no mereixeria ser explicada en aquesta pàgina de diari. El paper va molt car. “Hi ha companys de partit que m'han preguntat si me n'anava a la competència”. La competència vol dir CiU i el govern de la Generalitat. La decisió de Ferran Mascarell, militant i ideòleg socialista, d'acceptar ser conseller amb Artur Mas, ha fet el PSC molt susceptible. Els socialistes es miren els uns als altres amb recel. “Jo no dic que si el govern del meu país em fes una oferta no me l'escoltés. Tinc vocació de servei públic. Però no me'n vaig per això. Ja he dit el per què. I com que seguiré sent militant socialista i amb ganes de treballar pel partit, els meus companys en comptes de veure fantasmes o fins i tot repudiar-me, podrien aprofitar la meva experiència”.

la regidora lamenta algunes servituds de la política: “Aquest no tenir temps per a tu, aquests caps de setmana sempre ocupats per una reunió del partit, per assistir a una ballada de sardanes o a una festa del Rocío”. Es pregunta: “Cal anar a totes les ballades de sardanes i a tots els rocíos?” Noia, Alícia, Jordi Pujol, que no parava, va posar molt alta l'exigència de ser arreu i no quedar enrere. “Són tics de la transició; la feina dels polítics s'ha d'asserenar”. D'acord, però si els que n'esteu convençuts i pertanyeu a una nova generació plegueu... “¿Qui diu que no plego per tornar-hi un altre dia, amb noves experiències acumulades? Els polítics, tancats en nosaltres mateixos, arribem a perdre el sentit de la realitat. És bo que sapiguem que més enllà, al món exterior, que és on la política per definició ha d'actuar, hi ha una altra vida. Jo em miro companys que s'han fet grans només actuant en política i em dic que no vull ser com ells”.

Abans, Alícia, has dit que alguns dels seus companys de partit “repudiaven” la teva decisió. Uns altres la deuen comprendre. “He rebut suports, sobretot de gent que en aquests anys he conegut i que no són directament polítics. O de polítics que han pres una decisió semblant a la meva, com la Marina Llansana”. La Llansana, d'ERC, va ser la protomàrtir dels polítics joves que pleguen. “O en David Madí”. Et compares amb en Madí, pinyol convergent, Alícia? “Per què no? És jove, podria haver ocupat qualsevol càrrec en el govern d'Artur Mas, ha fet el possible pel triomf de CiU, i un cop complert l'objectiu, se n'ha anat a l'empresa privada. Ja tornarà, si vol. Ja tornarem”.