Catalunya va bé quan té prou força per oferir missatge al món. I ahir es van veure a Barcelona indicis que potser, si es treballa bé, tornarà a ser possible. L'Agència Catalana de Notícies (ACN) va organitzar un interessant col·loqui sobre la internacionalització de Catalunya, i en van aparèixer intuïcions. Parlava gent amb full de ruta, de primer nivell, aprofitant la presentació del servei de notícies en anglès al MACBA.

El darrer missatge al món l'hem d'anar a buscar als any noranta i s'ha arnat. “Jo me'n vaig anar a Estocolm a explicar que la frontera més complicada no seria la de l'URSS sinó la del Mediterrani, i que hi calia impulsar les regions”, va explicar l'expresident Jordi Pujol en el col·loqui. A Suècia es van interessar pel discurs català, i també ho va fer Alemanya. França i Espanya sempre van ser esquerpes, però Catalunya se situava en la geopolítica.

Després d'uns anys de sequera, i de la debilitat política en què ha caigut el país, ara té una nova oportunitat: el nou discurs sortirà de la globalització. El director del Centre de Recerca en Economia Internacional, Jordi Galí, va apostar per desmitificar la globalització i assumir-la. “Quan es produeixen aquests grans canvis sempre hi ha sectors i persones que hi surten perdent. Però el potencial per sortir-hi guanyant com a país, és espectacular”. Galí va recordar que amb la globalització s'ha reduït la pobresa al món, especialment a l'Àsia. El president de Spanair, Ferran Soriano, va criticar que encara hi hagi empreses amb departaments de local i d'internacional diferenciats. “Ja no s'hauria de parlar ni d'internacionalització, perquè ha caducat”. La seva recepta és també abraçar la globalització, fer infraestructures, el business friendly, i prioritzar el que Catalunya vol oferir. “Aquí ja hi ha ara una concentració de científics de biomedicina més gran que a Espanya. Alguna cosa s'ha fet bé”, va afegir el director del parc de recerca biomèdica, Jordi Camí.

L'arquitecta Benedetta Tagliabue, que és coautora de la seu del Parlament escocès, va resumir-ho amb la idea de projecció cap enfora. “La feina l'has de fer ben feta i en el teu ambient, i si la fas bé, llavors és acceptada al món”. Bullen idees noves al país petit. Per fi.