El vespre de dimarts 26 de febrer, el dia ja famós en què Jordi Pujol va admetre la possibilitat de la independència de Catalunya al seu bloc, l'expresident va participar en un acte que tractava de la internacionalització de Catalunya. L'organitzava l'Agència Catalana de Notícies (ACN), que acaba d'inaugurar un servei en anglès per explicar al món les novetats de Catalunya sense que el món i els seus diaris hagin de saber-ho a través dels corresponsals destacats a Madrid i, per tant, contaminats pel que de Catalunya es diu a Madrid, que és un desastre.
Tal com explicava dimecres Lluís Bou en una crònica en aquest diari, van acompanyar Pujol l'economista professor a Estats Units i director del Centre de Recerca en Economia Internacional Jordi Galí, que va ser presentat com un futur premi Nobel en la seva especialitat; Jordi Camí, director del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona; Benedetta Tagliabue, arquitecta italiana amb estudi a Barcelona que treballa arreu i que, no per res, és l'autora amb el seu marit, Enric Miralles, de l'edifici del Parlament d'Escòcia; i Ferran Soriano, president de Spanair. El col·loqui va ser molt ben dirigit per Saül Gordillo, director de l'ACN. Un cop escoltada la primera ronda d'intervencions, tota la gent que omplia la subterrània sala d'actes del MACBA havia rebut una injecció d'autoestima tan completa que semblava que voléssim. Catalunya és una potència de primer ordre, Catalunya exporta coneixement i altres coses més materials, Catalunya està situada en el lloc geogràfic precís en el món globalitzat, Catalunya atrau investigadors, a Catalunya hi ha país, que vol dir que hi ha gent i hi ha societat travada... La segona ronda ens va fer tocar més de peus a terra. Punts flacs: massa dependència comercial amb Espanya i poca amb Europa, infraestructures que ens fan poc competitius, baix domini de l'anglès, debilitat política...
¿Es va parlar en aquell col·loqui d'independència, el dia famós en què Jordi Pujol s'hi havia referit al bloc? No se'n va parlar obertament a favor ni en contra, però el fet cert és que per a tots el oradors Catalunya era una peça separada, separada sobretot d'Espanya, que amb estadístiques, números, centres de saber i iniciatives es podia mesurar i comparar amb la resta de països del món. De vegades amb avantatge, de vegades al contrari, però s'hi podia mesurar. Jordi Galí, el “futur premi Nobel d'Economia”, va parlar un moment d'una eventual Catalunya independent. Va ser un exercici intel·lectual, una hipòtesi que no comprometia a res, però l'exercici i la hipòtesi sortien d'un candidat al premi major, poca broma.
A Pujol se li han trencat els ponts amb Espanya que Vicens Vives, un dels seu mestres, Salvador Espriu, el “poeta nacional de Catalunya”, i ell mateix havien construït o havien cregut convenient construir. La pedagogia amb Espanya ha fracassat –paraules de Pujol el pedagog–, el Tribunal Constitucional no accepta els drets de Catalunya, els dos grans partits espanyols i l'opinió pública opten pel reforçament de l'Estat i treballen a favor de la castellanització de tot Espanya... On són els intel·lectuals, els polítics i alguns empresaris que durant la dictadura i al principi de la transició ens eren tan amiguets? La seva veu –l'amical– no se sent. L'agressiva, tothora.
I en aquest context Jordi Pujol parla en el seu escrit de rendició o d'independència com a alternativa de futur. La independència, com a concepte o com a aspiració, està clara. Una altra cosa és com es materialitzaria. Però, la rendició? Qui es vol rendir? En l'acte de dimarts en què es presentava una iniciativa periodística per projectar Catalunya al món no s'observava ningú, ni a l'estrada ni entre el públic, amb ànim de derrota, sinó tot al contrari. Qui pensa rendir-se no fa balanç dels punts febles d'un país per convidar a superar-los i demana o creu imprescindible més política per aconseguir-ho. Si admetem que a Catalunya hi ha país i hi ha gent i joves amb futur, no es pot parlar de rendició. Si de cas, l'alternativa és una altra: o aniquilació o independència. Ens podran aniquilar, que ja ho veurem, però, rendir-nos?
Comentaris
Que el lider espiritual de la secta regionalista que, per disort, ara ens governa, parli de la independència, és una fal·lacia. Pensen, amb rao, que mentre siguin ells qui duguin les regnes del carro independentista, res canviarà. I els avalen trenta anys i els que vindran per a corroborar-ho. Botifler, mesell d'un monarca homicida, te la mateixa dèria que en Duran : "Que mama España nos quiera"
Bon article i molt esperançador.
D'acord joan Mune, no foti la culpa a jordi pujol, ell ha aconseguit canviarho tot pqerque tot seguis igual, el problema som els ind`pendentistes catalans que som pocs i mal avinguts a unio democratica d'espanya tindra el peix al cove uns 25 anys despues un psoe 7 anys mes i tornem-hi DESPERTEUVOS CATALANS.
nURIA , ESPERANÇA DE QUE?????
RENDITS, ja no hi han pebrots.
Joan Munné.-Ves a pendre pel cul, de part d'un sectari botifler com jo... i em cago amb tu, desgraciat de merda... No mereixes res mes que t'atropelli un autobús, per imbécil.
L'independentis me catalá, com de costúm sempre tirant al "monte" com las cabras i anant cada un pel seu compte en lloc d'anar units, tal com fan els espanyols, a qui no els importa ser de dretes o d'esquerres... a l'hora de la veritat, van units. Mentre per aquí tinguém gentusa com aquest Joan Munné (que no es l'unic) que en lloc de posar-se las pilas i lluitar per lo que es seu (nostre... de tots) en contra d'aquells que ens ho vólen arrebassar, no podrém avançar cap al objectiu... No partis de CiU, imbécil... que l'enemic el tens a PP i C's... que sempre os equivoqueu
Magnífic article. Sí senyor, i senyora! nuria rossell (Girona), jo també tinc FÉ amb el que diu Manuel Cuyàs.
sidru recordons (Cardedeu) i joan villaronga coll (El Masnou),
VOSALTRES podeu rendir-vos; PERÒ EL POBLE CATALÀ .....MAI!!!!
Home, Ferran! en relació a CiU i especialment amb l'honorable
Jordi Pujol estic d'acord amb tu; però no cal insultar an'en joan munne (Barcelona).
Tens més autoritat abstenin-te dels insults.
Els que estimem Catalunya, que crec que sóm gairebé TOTS els catalans,
hauríem de deixar-nos de ser tan PRIMMIRATS.
Que si jo sóc independentista PERÒ d'ERC, que jo de Reagrupament, NO que jo de CiU,
de les CUP, res.... de SI. Fins i tot algún q'altre del PP, SÍ, i del PSC!!!
¡Sisplau! Deixemnos de menudències i pensem en CATALUNYA.
PRIMER ALLIBERRA-LA, després, pode
¡Sisplau! Deixemnos de menudències i pensem en CATALUNYA.
PRIMER ALLIBERRA-LA, després, podem escollir la tendencia que volguem:
dretes, esquerres, socialistes, capitalistes, o com vulguin "etiquetar-se".
Però, abans que res: INDEPENDÈNCIA.
Rendir-se és dipositar als peus de l'enemic honor i dignitat, patrimoni de la nostra ànima, una opció només imaginable pels més indignes de qualsevol comunitat; no serà mai la del poble català en el seu conjunt. Ell ha alçat fa temps les petites banderes individuals, testimoni de la seva voluntat de lluitar i viure. L'inici de la victòria trigarà el temps que tardin els nostres líders en alçar la gran bandera que a tots ens aixoplugui.
El President Pujol , que tenim la sort de "tenir país", jo el país que veig, esta espoliat i maltractat, a tal extrem estem maltractats que saltem d'alegria quan ens diuen que ens podrem endeutar, quan no caldria fer-ho si no tinguéssim espoli fiscal, parla també de la "joventut amb iniciativa", jo el que veig, es una joventut mes ben preparada que mai, i amb un futur gens engrescador, on el millors hauran d'emigrar, veig també molts que es diuen ser nacionalistes e independentiste s, aquí incloc a tots els partits catalanistes, que canvien de llengua amb massa facilitat, i ajudem a perdre la nostra identitat mes preuada. Cal canviar el projecte de futur, que el nostre projecte sols passa per la Independència, que pot trigar mes o menys, donem un marge de confiança als nostres polítics, però que cal treballar amb aquest projecte des de ara mateix.
El poble catala esta rendit, aixo s'ha demostrat a les ultimes eleccions; per molt que parlem i intentem tirar endevant el pais, hi ha una gran majpria de catalans d'aqui, vinguts fa anys del sur, i nouvinguts de la resta del mon que per molt que ens donguin pel sac des de la meseta, seran i se sentiran ejpanyoles. Els altres que ni ho volen ser ni ens en sentim, som quatre arreplegats i mal organitzats, han de passar moltes coses i molt grosses per que aquells que no s'en pot dir rendits pero si aliens a la causa facin pinya amb nosaltres per anar cap a la independencia.
NO joan villaronga coll (El Masnou ! TU, potser t'hagis RENDIT; però no GENERALITZIS
i facis extensiu a TOT EL POBLE CATALÀ el teu PESIMISME.
Les últimes eleccions van DEMOSTRAR que el poble català ENCARA CREU AMB CiU, i que ÉS NACIONALISTA;
MAI ESPANYOLIUSTA. I que CiU ens PORTARÀ A LA INDEPENDÈNCIA.
Si ho farà o no, això ja és un altra cosa. És questiéde temps. Uns ho voldríem JA! I ins altres,
estàn disposats a esperar perque el resultat sigui TOTALMENT POSITIU.
Els hi sembla que si es fa la consulta ara mateix, tenen por de que no guanyi
la independència; però NO ÉS QUE NO LA VULGUIN!
FERRAN DE MIQUEL.- Els BARRILS de què son? Vi? Cervesa? que Conveniència i Ui, no! és un partit regionalista, ho enten un orb. Els minvats psíquics no haurien de deixar de prendre la medicació... Pel que fa a l'autobús, que no tens collons de conduir-lo tu?
I ara una mica més serios..., el problema de Catalunya ha sigut tenir un govern botifler durant trenta anys, a qui se li ha omplert la boca dient "ja som sis milions" , quan no s'ha preocupat de ensenyar a ningú dels nou vinguts a estimar Catalunya. s'ha donat per entès que, ja que som els "bons" tothom cauria de genolls davant nostre, besant-nos els peus. Ara, comptat i debatud, de catalans, catalans, potser no en som ni tres milions. I d'aquests, com ja ha quedat palès en les darreres eleccions, de regionalistes i enganyats, n'hi ha una pila...
Potser seria hora que bordesim menys a internet i mosseguesim més al carrer
Eiiii... Llestos... Teniu alguna proposta inteligent a fer.? O només sereu capaços de recorrer a la vostra cantarella... Que si aquets (CiU) son uns botiflers, que si els de ERC, son uns venuts, que si els del PSC, un pixafredes espanyoleros... Res ni per el PP ni tampoc per C's, que son l'enemic... i poca cosa per ICV... aixó si, els vostres herois, els de SI, que no treuen escóns per anar al Parlament... Nois... ¡¡Foteu pena!!... vaig a sopar,
Ni una cosa ni l'altra. No els cal perque saben i tenen prou eines per deixar la catalanitat 'fora de joc'. No cal aniquilar,nomes deixar-nos la catalanitat fora de joc.
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.