En la nostra memòria conservem el record de les Festes Decennals per alguna imatge excepcional que ens ha impactat. Són tantes les activitats que tots els anys acabats amb 1 s'organitzen i tantes les emocions que vivim que hem de resumir els deu dies de festa amb alguna imatge que ens permeti dir: van ser les Decennals de “...” Aquestes imatges excepcionals ens arriben sigui per alguna activitat fora del comú preparada o per algun fet rellevant. Aquest record que cadascú té de cada festa varia en funció de la percepció i vivència personal i també de l'edat que un té en aquell moment, ja que no és el mateix l'experiència quan un té deu anys, que quan un en té vint, trenta, quaranta... Per això necessitem en cada Decennal que es programin activitats que tinguin excepcionalitat perquè són unes festes excepcionals, perquè no hi ha cap altra festa en el decenni que els vallencs desitgem tant.

De les explicacions dels pares, sé que el 1951 van ser les festes de la llum després dels anys grisos de la guerra i la postguerra, que el 1961 va quedar la imatge de l'envelat instal·lat a l'antic Quarter destruït pel vent; el 1971 van ser les primeres Decennals que vaig viure i recordo, poc, alguna festa infantil i el nou sortidor de la Font de la Manxa; el 1981 vaig viure unes festes intenses, de recuperació del carrer com a espai popular; del 1991 tinc la imatge de la tenacitat vallenca de sortir a la processó malgrat la pluja; del 2001 recordo l'OCB dirigida pel vallenc Marc Moncusí, i com a solistes el pianista també vallenc Anton Cardó i la mezzosoprano Elena Gragera...

Però quina serà la imatge que ens quedarà a la retina com a excepcionalitat de les Decennals 2011? Amb el risc de pronunciar-se abans de viure-les, diria que pel meu gust l'acte més excepcional és l'estrena del ballet Ariel, de Robert Gerhard, un espectacle únic, amb tot el sentit del món per fer a les Decennals. Segurament també ens quedarà gravada la imatge de la il·luminació, sobre la qual no em pronunciaré abans de veure-la, ja que escric això abans de l'encesa, si bé estic segur que més enllà que agradin o no quedarà en el nostre record permanent d'aquestes festes. El que tinc clar és que, com totes les que he viscut, les Decennals del 2011 són excepcionals.