Dimarts jutjaran Jona. El nom supose que els sonarà, com em sona a mi, només de veure de tant en tant pancartes o pintades que en demanen l'absolució (www.absoluciojona.org). El cas, però, pot significar fins a vuit anys de presó per a un jove que defensa la seua innocència sense que les institucions tinguen massa interès, pel que sembla, a escoltar-lo. Tot un símptoma del temps que estem vivint.

Jo no el conec el xicot aquest. Només recorde, com tots, les imatges d'uns encaputxats llençant coets pirotècnics contra el Macba, després d'una manifestació pel forat de la vergonya. No el van detenir allà però diuen que hi era. I basant-se en una imatge de vídeo l'acusen de ser un dels llençadors, un dels pirotècnics com si diguérem. Abans d'escriure aquesta columna he vist el vídeo i només puc dir que em sembla impossible decidir si ell és qui diuen que és. Simplement la imatge és massa confusa. Segons els seus advocats no hi ha cap més prova per implicar-lo i en canvi és ben visible que hi ha un important moviment de defensa que el creu quan diu que ell no era allà. Però, malgrat tot això, Jona es troba de cara amb el perill de vuit anys de presó. Situació que crec que és com a mínim rara.

I que cal posar en context. El jove, això sembla que sí, era un dels manifestants que aquell dia protestaven pel forat de la vergonya. Al Born hi ha un espai abandonat que els mateixos veïns van acabar transformant en un espai públic enjardinat per contrarestar la deixadesa de l'Ajuntament, que no se n'ocupava. La resposta municipal a aquella iniciativa va ser enviar les màquines a fer pisos i pàrquings allà on els veïns havien plantat flors, sense dialogar amb ningú.

Finalment l'Ajuntament no va tenir més remei que fer-se enrere i abandonar. I les plantes segueixen sent un testimoni del coratge d'aquells veïns. Però com si fos una guerra n'ha quedat un ostatge, de nom Jona. I serà ell qui anirà dimarts a judici, supose que perquè alguns volen que pague, encara que siga ell sol, una derrota que no han pogut pair.