Temps era temps, Catalunya era la primera de la classe entre les nacions sense estat. Era un dels motors d'Europa i el seu president era rebut amb honors per les principals potències. Els quebequesos visitaven Barcelona per conèixer de primera mà com sortíem d'una fosca dictadura i avançàvem decididament en l'autogovern. Els escocesos, alhora que veien com els petrodòlars del mar del Nord anaven cap a Londres sense escales a Edimburg, miraven amb gelosia com la Generalitat administrava un pressupost més que respectable. Els flamencs envejaven l'evolució catalana, incompresos per l'Estat belga. Fins i tot els últims de la classe, els gal·lesos, somiaven assolir algun dia el nivell d'autogovern dels catalans i admiraven el procés de recuperació de la llengua catalana.

El temps ha passat i les coses han canviat en la classe de les nacions sense estat. Catalunya és avui un motor que va al ralentí. Els quebequesos celebren referèndums d'independència quan els dóna la gana, i tot i perdre'ls han obtingut un nivell d'autogovern i de reconeixement nacional que deixa l'autonomia catalana en el grup dels alumnes repetidors. Escòcia ha recuperat el govern propi i remena un pressupost un 50 per cent més gran que el de la Generalitat, tot i tenir només cinc milions d'habitants. I no en té prou: celebrarà un referèndum d'independència tan bon punt l'aritmètica parlamentària li ho permeti, davant la qual cosa Londres es limita a dir que no hi està d'acord, però que respectarà la voluntat dels escocesos. Els flamencs s'han plantat i no pensen formar govern fins que no obtinguin tot el reconeixement nacional i les transferències competencials que volen. I els importa un rave si Bèlgica bat rècords de temps sense govern.

El que havia estat el primer de la classe, doncs, ha vist com en els darrers anys la resta de companys li passaven la mà per la cara. Fins i tot l'últim de la classe s'ha posat les piles. Els gal·lesos, amb un nivell molt limitat d'autogovern, havien de demanar permís a Londres per aprovar lleis en les matèries sobre les quals tenien competències. Doncs aquesta setmana han aprovat en referèndum ampliar el seu autogovern i assolir un nivell similar a l'escocès. Pel que fa a la llengua, els parlants joves de gal·lès ja doblen en nombre els vells.

Ens cal tornar a agafar els llibres i estudiar, perquè en la classe de les nacions sense estat hem quedat els últims, i, si ens descuidem, ves que no ens hi quedem tots sols.