La condició femenina segueix tenint una cara i una creu, i deu ser per això que ahir encara es va haver de celebrar el dia de la dona. M'agradarà acabar parlant de la cara, però primer cal recordar les creus que continuen definint la vida de bona part de les dones. Ja s'ha denunciat a dojo el rol desfavorable que els correspon a la llar quan també treballen fora de casa, però és precisament a l'àmbit laboral on llurs desavantatges es fan més palesos.
Les dones penquen molt i manen poc, ja que només un 6,5% de treballadores tenen funcions directives. Si observem el seu paper a les grans empreses, trobem que als consells d'administració de les companyies de l'Íbex 35 hi ha 17 dones entre 500 homes, un escàs 3,4%. Es fa palès quin sexe remena les cireres, conjuntura que, entre altres conseqüències, sens dubte determina les diferències salarials que pateixen les dones. No sols aquí sinó més enllà, atès que a la City londinenca, verbigràcia, una executiva guanya fins a un 20% menys que els seus companys. Però tornem al nostre àmbit, i tot mirant cap a la Universitat descobrirem que només té un 13% de catedràtiques.
Ara dediquem-nos a assenyalar problemes que atenyen el conjunt del sexe femení i toparem, entre altres, amb una dada: de cada quatre dones embarassades, una ha estat despatxada en conèixer-se el seu estat. Són joves i potser se'n sortiran, tot lluitant contra la injustícia, però hi ha iniquitats vers dones a les quals els queden poques forces per superar les dificultats. Tal és el cas de les que, arribant a grans, han de viure amb pensions de misèria perquè tota la feina l'han fet a casa.
On és la cara? En la constatació que el treball s'ha convertit en la primera font d'ingressos i de patrimoni de les dones. Ja no depenen del pare o del marit, i d'aquí a poc temps s'hauran acabat les vídues condemnades a subsistir amb el 52% de la pensió del difunt; tindran la seva pròpia jubilació. Les dones ja poden mantenir-se per elles mateixes, discriminades en el mercat de treball però tan emancipades com els seus companys. Això sí, els caldrà redreçar les condicions laborals.
Comentaris
A Noruega, o un altre país nòrdic -ho pose de memòria-, va instaurar per llei la paritat en el consells directius i executius de les empreses privades, i les públiques i arreu. Així s'ha de fer si volem una societat... i que siga justa.
Em sap greu però no hi estic d'acord amb la paritat per llei.
Sóc del parer que els càrrecs tant directius com auxiliars, tant a la privada com a la pública incloent ministres i presidència, s'hi hauria d'accedir per oposicions cegues, és a dir, en la mesura de lo possible no s'hauria de conèixer el nom de l'opositor, ni l'edat, ni el sexe. El que ocupa un càrrec ha de ser el/la més capaç. La paritat està fora de lloc. Tant és si hi ha més homes que dones o a l'inrevés sempre i quan siguin els més eficients. Utòpic ja ho sé, però haurem de caminar cap allò que és el millor?
El que mai les dones periodistes denuncieu és l'esclavatge de les dones islàmiques perquè sembla que el feminisme només pertoca a les occidentals. Com és possible que en una societat on sembla que tant s'omple de boca de drets humans es toleri que hi hagi dones tractades per una religió com apendic masculins? No s'hi val dir que és la seva cultura i que elles es troben bé així. Aquesta manera de fer és un risc per totes les dones d'occident, doncs elles es reprodueixen com conills i la nostra societat quedarà envaïda finalment per les doctrines repressores i masclistes dels musulmans
Curiosament no sento reclamar 16 setmanes de baixa també (i no pas en lloc de) pel pare. És una diferència legal flagrant que té costos diferencials (entre home i dona) per l'empresari. Altres diferències, com que les dones pleguen abans per anar a recollir infants són socioculturals i no tenen solució legal directa, però sí indirecta: fer complir els horaris laborals a tothom i totes les empreses. Tampoc l'he sentida mai aquesta reivindicació com a mesura per evitar discriminació.
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.