L'Eliete es fa estimar
L'Eliete es fa estimar. Jo he rigut, he patit, m'he pelat de fred i m'he passejat amb l'Èlia, la protagonista de la novel·la Primavera, estiu, etcètera, de Marta Rojals. En l'àmbit familiar li diuen Eliete, escrit així per reproduir la pronúncia de la Ribera d'Ebre. És una dona de trenta i pocs anys que narra dos moments de la seva vida, un a la tardor i un altre a l'hivern. La successió d'estacions és la roda del temps, que sempre gira sobre el passat, el present i el futur. La novel·la parla sobretot de la vida d'avui, explicada per una protagonista que et fa oblidar que és un personatge literari. Existeix, la veus, la toques, l'escoltes amb fruïció, et diverteixes veient com s'autoanalitza, te la creus tant que voldries tenir el seu telèfon per comentar-li les teves impressions.
Una novel·la pot ser bona per raons molt diverses. Aquesta ho és per la gràcia amb què s'explica la protagonista, pel món descrit (tant l'interior com el físic), pel tremp narratiu de l'autora. Això es té o no es té, i Marta Rojals demostra una gran frescor estilística en convertir la sinceritat en literatura. De costumisme, ruralisme, crònica generacional i autobiografia, n'hi ha cent grams de cada a Primavera, estiu, etcètera, i tots aquests ingredients hi aporten virtuts.
A mi m'agrada més la depuració narrativa de la primera part que la prolixitat i els diàlegs exhaustius de la segona. No té importància, són desequilibris d'una primera novel·la que té tota la força i l'audàcia de la joventut. La simpatia de l'Eliete i l'Èlia cerebral i cagadubtes es guanyen el lector en tot moment. Jo em declaro (con)vençut.
Aquests dies he explicat amb una persistència bíblica que les novel·les admeten i fins en ocasions reclamen una aproximació a la parla real. No sóc l'únic ni el primer que ho ha fet en català. Marta Rojals fa parlar els seus personatges amb el català col·loquial de la Ribera d'Ebre. No comparteixo alguns criteris lingüístics que usa, però celebro que una obra d'avui reprodueixi d'una manera desacomplexada una varietat tan viva com poc reconeguda de la nostra llengua. I tot, per fer una literatura amena i vital, de la bona.
