La B-30, carrer major d'una megaregió
“En aquest espai en el qual viuen al voltant d'un milió de persones es produeix prop del 5 per cent de tota l'exportació espanyola”
El dimecres passat va tenir lloc al paranimf de la UAB una reunió molt singular. Una vintena d'alcaldes de municipis situats entorn de la B-30 es van trobar per analitzar la situació d'aquest gran espai i debatre amb el món universitari i amb el món de l'empresa sobre el potencial de creixement econòmic i de cooperació que hi ha en aquest espai estratègic de la regió metropolitana de Barcelona. Anant cap al campus per la B-30, farcida de camions i plena com cada dia, rumiava respecte d'aquesta afirmació que la nostra economia es troba en una situació pitjor que la del mític any 1959, quan no existia la B-30 i els pocs camions que transportaven productes cap a França procedents bàsicament de l'economia valenciana (cítrics) havien d'entrar a la ciutat de Barcelona i creuar la Diagonal per desembocar de nou cap una raquítica infraestructura anomenada N-2, que arribava fins a una autèntica frontera econòmica, comercial i política.
Aquest espai de la B-30, que cal contemplar en sentit ampli, aniria més enllà del Papiol-Mollet. Abastaria l'espai central de l'arc tecnològic que envolta l'àrea metropolitana de Barcelona, arc que va des Vilanova i la Geltrú fins a Mataró. L'àmbit de la B-30 aniria des de Martorell (amb la primera indústria en termes econòmics i tecnològics de Catalunya que és la SEAT) fins més enllà de Granollers, incloent-hi les nostres dues twin cities: Sabadell i Terrassa, dotades d'un gran teixit institucional i d'ensenyaments universitaris avançats.
En aquest espai en el qual viuen al voltant d'un milió de persones es produeix prop del 5 per cent de tota l'exportació espanyola. Acull una cinquena part de la població d'aquesta gran metròpoli policèntrica del Sud d'Europa que és l'RMB, i presenta uns estàndards de despesa en R+D+I que, gràcies al protagonisme d'empreses com ara la SEAT, dobla el seu pes econòmic.
QUÈ hi ha al darrere d'aquest gran espai industrial de Catalunya? Hi ha un teixit industrial dual, amb empreses premodernes i modernes convivint dins d'un espai que disposa d'una oferta científica i tecnològica d'una gran importància, des de la primera instal·lació científica d'Espanya (el sincrotró Alba) fins als campus de la UPC, de la UAB, d'Esade/Creàpolis, per citar-ne els més importants. Hi ha empreses de tecnologia puntera a nivell mundial en sectors com ara l'aeroespacial o el biotecnològic. Però hi ha un elevat nivell d'atur, entorn del 18%. La crisi del 2008-2010 hi ha colpejat amb força (però menys que la del 1977-1984), i des de finals del 2010 comença a apuntar la recuperació de l'ocupació.
Però, afortunadament, no som al 1959. Tenim molt per fer. Hem construït una economia avançada que disposa d'actius materials molt importants públics (des del Sincrotró Alba fins al Circuït de Catalunya) o privats. I, sobretot, disposa d'actius immaterials com l'esperit de cooperació, que, si sabem mobilitzar, ens poden portar cap a llocs destacats entre les grans economies europees.
Avui disposem d'uns actius universitaris molt remarcables que generen coneixement d'alt nivell, mesurat amb publicacions científiques en revistes internacionals. El campus de la UAB ha estat declarat com un dels cinc primers campus d'excel·lència d'Espanya. I, tal com va afirmar Jordi Marquet, director del Parc de Recerca de la UAB, estan poc articulats amb el sistema productiu. Disposem també d'un conjunt de grans empreses industrials punteres en diferents sectors productius. La proposta estratègica del grup de la B-30 és clara: cal articular la innovació amb la recerca, aprofitant les complementarietats de dos mons que tenen realment peces d'excel·lència competitius internacionalment. Però per fer-ho hem de creure amb el potencial de la indústria i amb el potencial del nostre sistema universitari.
No es tracta de construir catedrals al desert sinó de potenciar les sinergies i les complementarietats entre recerca i desenvolupament i innovació. En la meva opinió, l'impuls ha de venir de l'empresa, ajudada per les polítiques de promoció econòmica local. Formem part de la gran megaregió BarceLyon, que aplega 25 milions d'habitants i constitueix l'onzena megaregió del planeta en termes de PIB. I aquesta megaregió té un carrer major sobre el qual bastir interaccions entre universitat i empresa basant-se sempre en la cooperació. Aquest pot ser l'esperit de la B-30.