La cimera contra la crisi que es va fer ahir a Barcelona es va acabar amb sis acords, sis encàrrecs i un mandat. I sense foto de grup. I una cimera sense foto de grup, ja se sap, no és ben bé una cimera. Suposo que com que durant tota la setmana els grups de l'oposició havien estat dient que no volien una cimera si havia de servir només per fer-se una foto, algú va decidir que no n'hi havia d'haver. La mitja ampolla plena és que ahir no hi va haver cap trencadissa, que es van prendre alguns acords importants i que hi ha un cert consens per caminar cap a la reivindicació del concert econòmic. La mitja ampolla buida és que d'alguns d'aquests acords ja fa temps que en sentim a parlar i que es podrien haver posat les piles abans. I, és clar, que molts acords (sobre l'IVA, sobre el traspàs d'aeroports, sobre el corredor mediterrani ferroviari, els ports,...) depenen de Madrid. I no hi podem fer gaire res més que negociar-ho. Per això crec que tenia importància la foto. Perquè no és el mateix demanar a Madrid segons quines modificacions o segons quins traspassos si ets el govern tot sol o si ets govern, tots els grups de l'oposició, la patronal, els sindicats i les principals autoritats econòmiques del país. I amb una foto. Però no la tenim. I potser és per això. Perquè una foto de grup amb totes les patums econòmiques i polítiques del país transmet unitat i contundència. I potser ahir no va ser tanta. Minuts després que Mas se'n mostrés satisfet, ahir ja vàrem saber d'algunes esquerdes de la cimera. I tot indica que en els propers dies en sabrem més. I és clar, sortir en una foto de grup felicitant-te per la cimera et lliga de peus i mans.