Sembla que darrerament s'ha posat de moda fer escarafalls davant de qualsevol obra, pel·lícula, muntatge o acció creativa susceptible de ser considerada ofensiva. Tot d'un plegat, que si tomba, que si gira, i l'objecte qualsevol es converteix en ofensiu i feridor de sensibilitats, quan, a aquestes altures del partit, les sensibilitats –siguin de qui siguin, vagin a església o vagin al temple budista o bucayista– ja haurien d'estar curades d'espants.

Els escarafalls a gran escala tenen un efecte veritablement pervers: passen a atribuir un seguit de funcions, objectius i hipotètiques dianes a l'obra, que ni el mateix autor havia imaginat amb aquestes magnituds. És el cas, sembla, del muntatge Gang, bang, que es pot veure a la sala petita del TNC fins al 17 d'abril. E–Cristians posa el crit al cel dient que l'obra és ofensiva i el director del TNC, Sergi Belbel, respon que qui hi busqui una cosa ofensiva en sortirà decebut. I això és exactament el que ocorre a qui hi acut a veure escàndol i prou (traient, és clar, els dos energúmens ultres que van saltar a l'escenari). Hi ha d'altres versions dels efectes de tals escarafalls, com són la promoció gratuïta d'una pel·lícula que gairebé unànimement és qualificada de poca cosa, com és A serbian film. La pel·lícula juga la carta d'escandalitzar (hi surten simulacions de violacions a menors) i a ser desagradable, sí. I què? Algú va i denuncia el director del Festival de Cinema de Sitges, Àngel Sala, per deixar-la emetre. Fins on es pot arribar en l'escalada de sensibilitats ofeses?

Fa un segle, Apollinaire escrivia –i publicava– un conte que relatava la filmació d'un crim a carn viva i en directe per fer-ne una pel·lícula. En el conte, ningú no es creu que l'enregistrament de la pel·lícula sigui un crim real. En aquell moment, Apollinaire devia crear –i voler crear– forrolla, amb la diferència, és clar, de posar-hi una mica més de teca. Veient com està el pati, Apollinaire seria avui també motiu d'anatema i el seu crim tingut per real?

Semblaria més raonable que cadascú vagi a veure el que li plagui i decideixi si se sent ofès, si es fa l'ofès o si la vida continua endavant sense grans escarafalls. No caldria que uns catecúmens privessin els altres del seu dret d'ofendre's.