Fa uns trenta anys jo treballava a l'Ajuntament de Mataró i un dia, per Corpus, el regidor de Cultura em va demanar que l'acompanyés a Berga. El regidor, que es deia Remigi Herrero i que era originari d'un poble de Valladolid, tenia interès a observar la Patum.

Ens vam fer presents a l'Ajuntament de Berga abans de l'inici de l'espectacle, on ens va rebre el seu regidor de Cultura, que ja estava avisat de la visita. Vam recórrer l'edifici consistorial, vam fer els honors als gegants i guites preparats per sortir a la plaça, vam saludar uns joves que demanaven foc i salts, vam sortir al balcó per veure el panorama humà, que també demanava foc i salts, i al final el regidor de Berga em va cridar a part.

A cau d'orella em va preguntar: “D'on ha sortit aquest Remigi Herrero?” Pel to vaig entendre que l'incomodaven el cognom, Herrero, i la manera que tenia de parlar el català que, per entendre'ns i anar ràpid, podríem anomenar el català Montilla. Vaig fer una defensa del meu regidor dient a aquell home que feia més per la cultura de Mataró i de Catalunya que molts mataronins i catalans, però ja vaig veure que no el convencia. Segons el regidor de Berga, per dirigir el país t'havies de dir Puig i parlar com mossèn Ballarín, el capellà de Queralt enfilat allà al cim.

Aquest diari publicava l'altre dia els candidats a l'alcaldia de Berga en les eleccions de maig. Al costat del de CiU, que es diu Juli Gendrau, i la d'ERC, que es diu Mònica Grandia, el del PP es diu Joan Antoni López; la del PSC, Encarna López; el d'ICV, Josep Antoni Hernández, i la de la CUP, Anna M. Guijarro.

Abans de treballar a l'Ajuntament de Mataró havia fet classes molts anys a l'escola Freta de la mateixa ciutat. Vaig tenir un alumne de pares murcians i aragonesos que es deia José Manuel Jiménez i només parlava en castellà. Ara es fa dir Josep Manuel, alguns li diuen Ximenes i és el regidor d'Arenys de Munt que va organitzar la consulta independentista, la primera, que va tenir la seva culminació en la consulta de Barcelona d'abans-d'ahir.