Durant el debat de la proposició de llei de SI per obrir un procés d'independència, vam tornar a assistir a un espectacle lamentable que no per repetit és menys indignant: aquella imatge del líder de cada grup parlamentari aixecant un, dos o tres dits de la mà per indicar al seus respectius ramats de diputats
si han de votar a favor, en contra o abstenir-se.
Cada cop que hi ha una votació així al Parlament és com una bufetada a la democràcia. És clar que amb un sistema electoral com el nostre –el pitjor dels possibles, amb la combinació execrable de circumscripcions enormes, llistes tancades i sistema D'Hondt— s'afavoreix que la lleialtat dels diputats no sigui amb els seus electors, sinó amb el partit que els ha posat a la llista. Corregeixo: encara pitjor, amb
el líder polític que els ha
col·locat a la llista.
Tornem a l'exemple de la votació de dimecres. Em direu que no hi havia ni un sol diputat de CiU que considerés la possibilitat de votar, no dic a favor de la independència, sinó de la tramitació de la llei? De veritat que no hi havia cap parlamentari socialista amb un mica de simpatia per la possibilitat de provocar un petit disgust a Madrid? O cap diputat d'ERC en contra de fer el joc als de SI, que els mengen espai polític dia sí, dia també? Doncs jo en conec personalment, dels tres casos, que
ho confessen en petit comitè, però la maleïda disciplina de vot els impedeix votar d'acord amb la seva consciència. Han d'obeir
el partit.
Quin sentit té un parlament de 135 diputats, doncs? Ja que ara toca retallar, proposo un Parlament de 7 membres i prou, un per cada grup polític, amb vots en proporció als resultats electorals. Així, el diputat únic de CiU, partit que en les passades eleccions va obtenir el 38 per cent dels sufragis, tindria 38 vots al Parlament; el del PSC, 18; el PP, 12, i així successivament. Que els assessors facin la feina prèvia (com ara) i que aquests 7 diputats decideixin en funció dels vots dels quals disposen. Quin sentit té pagar els sous de 62 diputats de CiU, per
exemple, si tots voten de forma monolítica com
una sola persona?
Només un sistema electoral mixt de llistes obertes i circumscripcions uninominals donarien sentit al Parlament. Un sistema que faci que els diputats se sentin deutors dels seus electors, davant dels quals hagin de revalidar l'escon cada quatre anys. Només d'aquesta manera podrem gaudir de l'espectacle democràtic d'un diputat que planti cara al seu partit per defensar el territori i els ciutadans que l'han triat, i veurem desaparèixer aquells dits nefastos que indiquen el vot i transformen els diputats en xais.
Comentaris
Sr. Capdevila, per desfer la seva ignorancia sobre el "sentit" que te un parlament de 135 diputats, li suggereixo llegir-se el Reglament del Parlament (comprovara que els diputats fan alguna cosa mes que votar). O potser no es ignorancia sino frivolitat, demagogia, partidisme, populisme, o despreci per la democracia. Una mica de tot, em sembla. Ah! I començar a estalviar eliminant els partits petits? No, aixo no li agrada, es clar.
Identificar i exposar deficiències dels sistema electoral català o espanyol no es de cap de les maneres ignorància i menys encara partidisme. Proposar alternatives imparcialment ja es molt mes complicat doncs cadascú triaria les que mes poden beneficiar als seus. Condició no massa democràtica però bastant humana, per bé o per mal. Això tampoc es excusa per no voler fer un anàlisis del sistema, i menys encara per criticar i insultar a qui s’atreveixi a donar la seva opinió.
Fer que els càrrecs electes depenguin directament dels electors de la seva circumnscripció és una necessitat i també és necessari que no calgui esperar a acabar el cicle electoral per fer-los fora si convé. Aixó faria que els càrrecs electes estiguesin més pendents dels electors els interesos dels cuals representen (han de representar) en lloc de mirar la punta del dit del corresponent cap de grup. En aquest sentit les consultes sobre la independència han demostrat que la gent és capaç de dur al carrer una votació si cal.
Circumscripcion s petites i nominals es antidemocràtic. Un partit amb el 40% podria tenir 100 diputats, un altra amb el 30% en tindria 35; el tercer amb 20% no en tindria cap o com a molt un. Ja passa a la Gran Bretanya i les circumscripcion s per províncies a Espanya fan el bipartidisme PP-PSOE sense espai per IU. Els petits només poder ser representats a Madrid o Barcelona que trien molt diputats. Calen llistes proporcionals sense mínims i per comunitats amb vot nominal entre candidats. Els jueus, que son molt llestos, ho tenen així, i no els hi va pitjor que a altres.
Jordi McFee i Estruch (Londonderry, Irlanda), el problema es que un columnista, es a dir, un formador d'opinio, proposa eliminar el parlament i reduir-lo a un despatx amb 7 cadires. Si aixo, -i titllar als representants elegits democraticament de "xais"-, no ho considera un despreci a la democracia, m'ho haura d'explicar. I si desconeixer la tasca dels diputats mes enlla de les sessions plenaries no es ignorancia, tambe m'ho haura d'explicar.
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.