El diumenge 10 d'abril es va fer la darrera onada de consultes per a la independència de Catalunya en una vintena de pobles i a Barcelona. El procés havia començat el 13 de setembre del 2009 a Arenys de Munt. En aquest any i mig llarg, més de 500 municipis i unes 900.000 persones s'hi han pronunciat. El sí ha obtingut un 95%. La participació s'ha situat en el 20% del cens electoral. Les dades són les que són i cadascú les pot valorar segons com honestament les vegi, però és indiscutible que la qüestió de la independència de Catalunya ha sotragat el debat i el mapa polític del país i que les consultes hi han tingut un efecte dinamitzador.
Els qui són contraris a la independència de Catalunya diuen que és una irresponsabilitat distreure's en aquest debat en l'actual moment de crisi econòmica. La inoportunitat va ser també l'argument de CiU per a abstenir-se al Parlament en la votació de la llei de declaració d'independència de Catalunya. No obstant, malgrat aquests esforços per espolsar-se-la, la qüestió de la independència es manté ben viva i va guanyant adeptes i va generant iniciatives socials com la que proposa recuperar l'esperit de l'Assemblea de Catalunya del 1971 i que ha convocat una Conferència Nacional per l'Estat Propi, a finals d'abril. Que l'independentisme es mostri més vigorós i assenyat en la societat civil que no pas en la política oficial no desmereix, precisament, la ciutadania ni el moviment.
La independència de Catalunya apareix a ulls de cada vegada més catalans com la forma més eficaç i més justa de resoldre bona part dels mals que assolen el país i, una vegada per totes, el seu encaix a l'Estat espanyol. L'independentisme ha deixat de ser el sentiment d'uns quants que se senten catalans i prou i que no volen ser espanyols, i ha esdevingut, també, una qüestió econòmica. Cada cop hi ha més catalans que creuen que si Catalunya fos independent viuríem molt millor i, a més, no hauríem de patir greuges intolerables ni incomprensions i desaires inacceptables. La vitalitat i el creixement del moviment independentista resideix en aquests factors. Tot això és força obvi i qui no ho reconeix és perquè li fa por veure-ho i comprendre a quin desenllaç s'aboca.
La qüestió és dilucidar fins a quin punt i fins quan els polítics catalans es resistiran a abordar la qüestió de la independència de Catalunya de manera oberta i sincera i deixaran de grapejar-la amb finalitats electorals, bé sigui per a captar els vots dels partidaris, o bé sigui per a aconseguir els dels contraris. Si hem de fixar-nos en la captinença que tenen respecte d'altres afers, com el de les mesures per a superar el tràngol econòmic en què ens hem enfonsat, mala peça al teler.
Ja fa molts anys que la divisió entre esquerres i dretes ha deixat de tenir sentit o, si més no, ha perdut bona part dels fonaments que la van originar. A Catalunya, a més d'aquest eix de divisió tradicional, n'hi ha hagut sempre un segon que separava els catalanistes dels espanyolistes. La sotragada independentista dels darrers anys ha somogut aquest segon eix i el desplaçament ha fet entrar en joc els independentistes. Els efectes han afectat el bàndol catalanista i els qui més l'han rebuda han estat els partidaris de la via federalista o confederal, que amb el temps es va observant com una solució esgotada.
Ara: observant el comportament dels partits davant el moviment independentista i davant la crisi econòmica, podem concloure que una sacsejada i l'altra han provocat un tercer eix de divisió social que ja no té res a veure ni amb la ideologia ni amb els sentiments nacionals i que més aviat té a veure amb la professió de cadascú. Aquest eix divideix els ciutadans entre els professionals de la política i els no professionals. Em sembla una divisió dramàtica.
































Comentaris
Els que diuen que ara no és el moment per reclamacions independentiste s, degut a que estem patint,( uns mes que altres), una crisis que no es veu la sortida per en lloc, crec que s'equivoquen, doncs ara és veuen molt mes les mancances de no tenir un estat propi, i estem seguint les polítiques que ens marca l'estat espanyol, i on cap de les seves estratègies ha donat cap esperança, a sortir d'aquesta crisis.
Seamos claros de una vez: No es el Estado Español el que marca las estrategias económicas, es la CE la que lo hace. Si en algo ha sido Europa unida ha sido en las directrices económicas;en lo demás, social, político, cada uno va por su lado. Parece que la independencia es la panacea que todo lo va a curar y el Estado el demonio que todo lo malea. Es una postura simplista manejada estupendamente por los partidarios de la independencia con oscuros fines de mangonear todos los hilos del poder político y ahora también el económico. Si plantean la independencia planteen también la salida de la Comunidad Europea, que para algunos políticos de la izquierda catalana es un fin oculto que no quieren desvelar.
Frank, amb la independència recaptarem tots els ingressos, i sols aquest fet, pot ocasionar entre 15000 a 20000 milions d'euros l'any, poguen administrar aquests diners, que son nostres, podríem fer una política molt i molt diferent, de moment podríem pagar els nostre dèficit, promogut per la mancança de diners, en tan sols dos anys, això donaria unes perspectives de progrés econòmic molt grans, sense pagar cap dels interessos que avui en dia s'està pagant
Més clar, l'aigua. Estatut? Federació? Aigua passada, projectes caducats, pellaringues, escapsies, llufes, escorrialles, peixet (al cove), excuses de mal pagador, preses de pèl, misèria sense fi, espoli inacabable...
Si tot fos tan senzill com ho planteje-ho, ja fa anys que seríam independents... i no ho som. Que ara, no es temps del eix "dreta-esquerra" ja fa mols anys que ho predico continuament... Pero tampoc te a veure com diu ell, amb un eix, de polítics-ciutadáns, perque al cap i a la fi. tots els ciutadáns som polítics en major o menor grau. Desde l'inici de la Globalització, l'eix que impera, es el de la EFICIENCIA, i la eficiencia, no te ideología, sinó valors. Valors sobre el cumpliment del deure, valors com l'esforç, valors com la moralitat, valors com el patriotisme, valors culturals de tota mena... Res a veure amb la ideología ni amb la afecció o desafecció de la política. Catalunya, ha de ser governada per aquells que hi creuen... per aquells que vólen lo millor per el seu poble... per aquells que no permétin mai mes cap expoli de cap mena ni cap mensteniment o agravi de part dels altres... i es prenguin las decisións que mes convinguin a tots nosaltres.
Amic Ferran De Miguel, em penso que tens un petit error de criteri, els 22.000 milions que anualment l'estat ecspanyol ens roba equivalen 10% del nostre producte interior brut, que és aproximadament com Portugal, o sigui uns 200 mil milions llargs. No és el 10% dels nostres tributs.
Per entendre això cal pensar que a Portugal gairebé ens doblen la nostra població. I que al Japó creuen que el tsunami els costarà 30 mil milions (el 6% del seu producte interior) de dolars, una mica menys (al canvi) dels nostres 22 mil milions, o sigui que Catalunya té una mica més d'un tsunami anual.
Si no ens independitzem és que som burros.
Esquerra o dreta son dos opcions que sempre tindrà el país. Apujar impostos o baixar-los, engrossir el sector públic o aprimar-lo, triar polítiques més renovadores o més conservadores segons convingui i el seny ens dicti i la majoria determini.
Això no son dos ánimes sino les disjuntives que en cada qüestió ha de triar l'anima del país. L'eix esquerra-dreta com s'el anomena no te res a veure amb les necessitats de llibertat de la nostra nació, ja que en totes les époques un cop siguem lliures del poder que radica a Madrid, haurem de triar si anem més cap a l'esquerra o més cap a la dreta, com tothom que camina.
Au, nois i noies, endavant, que mica en mica el nostre premi ja s'acosta. Aneu-vos aprenent els Segadors per cantar-la per últim cop mentre votem en el referendum... Des d'aleshores podrem adoptar El Cant de la Senyera de'n Maragall com a himne nacional.
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.