El cineasta Jean Luc Godard indicava a propòsit de la crisi econòmica: “Resulta absurd que Europa critiqui Grècia, quan històricament li devem tot. Li devem la filosofia, la tragèdia i la democràcia. Europa hauria de pagar permanentment a Grècia pel que ens ha donat”. La declaració enllaça amb la doble crisi que viu la universitat. Els rectors han anunciat que la política de retallades suposarà la fusió d'estudis i la possible pèrdua dels llocs de treball més febles. El futur de la institució sembla hipotecat. Aquesta crisi econòmica enllaça amb una altra de més profunda que té a veure amb el menyspreu que la institució ha tingut per algunes de les aportacions que Grècia ha ofert al coneixement.

Els llibreters han venut, aquest Sant Jordi, un llibre de Jordi Llovet titulat Adéu a la universitat; se'ns hi recorda que el camí orientat a convertir la universitat en una plataforma d'especialització i d'accés al mercat laboral ha minat una de les bases més sòlides de la institució: el desig de saber i el seu arrelament en una cultura humanística. Llovet va ser catedràtic de literatura comparada a la Universitat de Barcelona fins que va demanar la prejubilació, en desacord amb els camins que seguia la institució. El seu llibre pot ser vist com la venjança personal contra una universitat que ha confós els principis de la recerca científica amb els de la humanística. Llovet, però, es mostra taxatiu amb els seus plantejaments. La universitat ha patit un procés de fragmentació del coneixement que l'ha empobrida. El nivell educatiu és molt baix i està poc pendent de la gran tradició clàssica. Els instruments d'avaluació en grup dins l'àmbit científic han pervertit la recerca individual en les humanitats. La burocratització ha escanyat el treball dels professors i la seva possibilitat de dedicar-se a l'estudi. La vida intel·lectual ha desaparegut i s'ha imposat un horitzó pragmàtic basat en la gestió.

Algunes de les afirmacions són discutibles i excessives, però el seu text proposa un profitós debat sobre l'abast veritable d'aquesta altra crisi universitària. Ens demostra que la solució no depèn només de l'economia, sinó de com repensar el llegat que la universitat ha de tenir en el futur de la societat. Hi ha qui pensa que el futur passa per crear bons especialistes, Llovet pensa que no hi poden haver bons professionals sense una base humanística. Godard tenia raó, no podem menysprear Grècia.