Uns joves agredits per radicals del Madrid a Nou Barris, el mateix a diversos llocs amb gent amb banderes espanyoles i l'assassinat d'un jove de Pedreguer a Benidorm, no són cap coincidència, són el resultat tràgic de no fer de la violència tolerància zero.

Els dirigents del Madrid volen recuperar l'hegemonia esportiva com sigui: des de la calumnia fins a l'ús des dels mitjans de comunicació més primaris; la potenciació de fanàtics periodistes –alguns a sou– i les paraules displicents, despectives o de doble sentit d'un entrenador que només té per objectiu el resultat. Tot això potencia els valors primaris de la gent més agressiva i simple, per això reapareixen els Ultra Sur, que mai no han estat condemnats per Florentino, i els Boixos Nois, això sí, sempre fora del Camp Nou. El Barça ha expulsat els violents, el Madrid no ho ha fet perquè la seva història a partir del franquisme es basa precisament en la violència institucionalitzada. Pensava que Florentino ho canviaria amb la pluja de milions. En fracassar, s'ha posat en mans de la gent més tèrbola del món del futbol per desconsiderar qui el derrota en joc, prestigi i dimensió universal. El Barça és el seu enemic. I pel seguidor primari guanyar és abatre com sigui l'adversari rival, d'aquí prové la violència dels madridistes radicals.

Què s'ha de fer? Exigir que la federació espanyola intervingui vigilant declaracions de l'entrenador blanc, denunciar el silenci còmplice del Madrid no expulsant dels seus verals els Ultra Sur i posar esparadrap als bocamolls indignes. El Barça ha de continuar actuant amb seny, educació i sent campions també en la derrota si es produeix. I per sobre de tot jugar a futbol, demostrar que la lliga i la Champions s'han de guanyar amb arts nobles, el futbol més brillant i no per argúcies i joc violent que embruta d'allò més un espectacle que és festa i alegria convertint-lo en un festí de taurons famolencs.