Qui més qui menys, un bon dia, s'ha sentit cridat a participar en la vida pública a través de les diferents entitats o institucions que té un poble. M'atreviria a dir que aquest és el procés normal d'integració d'un individu en la societat que l'envolta i que permet veure l'esperit de servei i de col·laboració d'un ciutadà. És fent de president de l'entitat A o de tresorer de l'associació B o de secretari de la institució C que hom s'espavila i agafa experiència. Per a mi, almenys, és un factor clau perquè permet comprovar l'altruisme de les persones, la capacitat, la iniciativa, sobretot atès que, en aquests casos, el que es lliura a aquestes tasques no hi guanya cap diner, més aviat n'hi posa, encara que hi hagi algun malpensat que es creu que s'hi fa un vestit. Les entitats haurien de ser el planter del qual haurien de sortir els homes i dones destinats a governar un poble. Seria una bona garantia. Però no. En política deu ser diferent. Hi ha molt personal que mai no has vist i que apareix com els bolets, de vegetació espontània. Sense sortir del meu poble, on s'han presentat 9 llistes que sumen 235 ciutadans disposats a sacrificar-ho tot, em trobo amb un llistat immens aparegut a les pàgines d'aquest mateix diari, que m'ha mogut a analitzar amb deteniment els noms dels futurs redemptors. Sóc generós a l'hora de considerar-los coneguts. Accepto fins i tot aquells la procedència dels quals dedueixo només pels cognoms i, encara més, n'incloc alguns que, segons el meu parer, més valdria que no anessin a les llistes. Els dono tots plegats per coneguts. Doncs bé, dels 235 candidats en conec, amb esforç, 68, és a dir, una tercera part. La resta em resulten totalment inèdits. No els he vist mai en cap entitat o moviment cultural, social, esportiu… Posem-hi que tingui, personalment, algun desconeixement involuntari. Però vaja, em pregunto: d'on surten tants individus que han vist la llum de cop i volta i ens resoldran els problemes del país i de la ciutat? Quins són els interessos que, de sobte, els criden a l'acció i els mouen? Fa l'efecte que, a vegades, com a mínim, hi ha molta inconsciència i frivolitat. Què hi farem!