La victòria inesperada de l'SNP d'Alex Salmond ha deixat amb la boca oberta i amb una creixent sensació d'enveja la família nacionalista catalana. Costa de pair a casa nostra que el que habia estat un deixeble i admirador de Jordi Pujol i del sistema convergent de construcció nacional ara ens hagi superat per l'esquerra. Els escocesos, que abans s'emmirallaven en nosaltres, ara veuen al seu retrovisor como ens fem cada cop més petits.
No és que els escocesos ja no creguin en els mètodes pujolians i convergents d'increment de l'autogovern, sinó que han millorat el mètode fins apropar-se a la perfecció. Aquesta setmana, Philip Stephens, columnista del Financial Times, ho explicava amb una claredat meridiana: “Pujol sostenia l'amenaça d'un referèndum com una pistola al cap del govern espanyol. Salmond està decidit a prémer el gallet”.
Els nervis s'han disparat arreu. A Londres, la tradició democràtica impedeix oposar-se al dret d'autodeterminació d'Escòcia, però ja han posat en marxa la maquinària propagandística per difondre un discurs que fins i tot els corresponsals catalans han comprat: “Segons les enquestes, la majoria d'escocesos s'oposen a la independència”. S'obliden de dir, però, que són les mateixes enquestes que predeien una victòria laborista en les eleccions que van donar la majoria absoluta al partit de Salmond.
És curiós, tanmateix, que el camí triat per Salmond sigui extraordinàriament semblant a la “transició catalana cap al dret a decidir” del president Mas. Tot i la majoria absoluta, el lider escocès ha expressat que el referèndum pot esperar, que ara toca aconseguir més quotes d'autogovern de Londres, més devolution. Les demandes són molt elevades: concert econòmic, capacitat d'endeutament i fins i tot llibertat per fixar i recaptar l'impost de societats. Sap que pot aconseguir-ho tot de Londres, perquè la possibilitat de secessió és real. Artur Mas reclamarà el pacte fiscal, però tornarà de Madrid amb la cua entre les cames, perquè allà saben que la determinació de CiU per tirar pel dret si no és possible avançar en l'autogovern dins d'Espanya és nul·la. Ho veiem cada dia: per emetre deute hem de demanar permís i ens ho neguen, volem contactar més mestres i ens ho neguen, volem que ens avancin diners del fons de competitivitat i ens ho neguen.
La diferència entre Mas i Salmond és l'ambició nacional. Tots dos aposten pel peix al cove pujolià, però mentre CiU intenta pescar alguna sardina, l'SNP ha sortit a caçar balenes. Salmond amenaça de disparar. Artur Mas també, però amb una pistola d'aigua.
Comentaris
Jo crec que en Mas ni tan sols amenaça a disparar. Penso que no es prou valent. Segur que com a bon col·laborador, adverteix a Madrid que "altres" s’estan armant i podrien disparar, però que ell i els seus defensaran els amos. Només cal que "ses senyories" els donin alguns bocins de pa ni que sigui d’abans d’ahir. Tan mateix m’equivoqui i Mas i CiU ens demostrin d’aviat lo contrari. Fins i tot em satisfaria haver de disculpar-me i dir I’m sorry !!! ... però ho veig molt fotut.
Sr. Capdevila, em sembla que no es la "tradicio democratica" la que impedeix al Regne Unit oposar-se al dret d'autodetermina ció d'Escocia. A diferencia de Catalunya i Espanya, la unio d'Escocia i Anglaterra va ser de mutu acord (Acts of Union, 1707) i per aixo Escocia no es una divisio administrativa del Regne Unit (com ho es Catalunya d'Espanya), sino un pais (country) constituent. I si es van 'casar' de mutu acord, logic es que es puguin 'divorciar'. Aquesta diferencia es la que permet al primer ministre "caçar balenes" i al president "pescar sardines". Per altra banda, cal recordar que les illes Falkland (Malvinas) encara son "territori depenent" (colonia) del Regne Unit malgrat les resolucions anticolonialism e de l'ONU... i malgrat la suposada "tradicio democratica" del Regne Unit. Per cert, no hi va haver "victoria inesperada" de l'SNP. Totes les enquestes que es van fer l'abril i el maig (8 en total) coincidien en donar com a guanyadors als nacionalistes.
Toni, és curiós com per tu un matrimoni de mutu acord es pot desfer, però en canvi un matrimoni per la força no. En realitat, un matrimoni per la força seria nul, no caldria desfer-lo, i per tant, segons la teva analogia, Catalunya ja seria independent.
La realitat és que la tradició democràtica del UK és el que el fa diferent del teu estimat Reino de España, i és això el que fa que no tinguin l'antidemocràtica oposició frontal al fet que els escocesos decideixin per si mateixos, com sí té Espanya envers els catalans. Per molt que alguns li busqueu absurdes justificacions (com sempre).
Raimon Llopis (Barcelona), ja fa temps que sap que no debato amb qui, com voste, recorre a l'insult quan es queda sense arguments. No soc dels que ensopeguen dues vegades amb la mateixa pedra.
He donat un cop d’ull aquí abans d’anar a llit, i no puc evitar comentar que si en William Wallace pogués llegir aquests escrits categòricament diria : Raimon Llopis 1 – Toni Toluges 0. Me’n vaig a clapar.
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.