Les mobilitzacions universitàries d'aquests dies ens han de fer reflexionar. La crisi econòmica que vivim és seriosa, molt seriosa, i requereix certament que tota l'administració pública faci un esforç de contenció. La Universitat de Girona també ho ha de fer i en moltes partides pressupostàries es pot fer. Totes les famílies sabem on podem estalviar i on no. És allò “d'estrènyer el cinturó”, que no va mai bé de fer però que a vegades s'ha de fer.

Amb una crisi com la que vivim, cal prendre mesures de bona administració. A la nostra universitat ja s'ha començat a fer, i algunes mesures semblen prou ben pensades.

Altra cosa són les retallades de professorat i personal d'administració i serveis que ara es plantegen, perquè són molt difícils d'assumir si afecten negativament la docència i la recerca. Cal tenir en compte que no tots els centres docents, ni departaments, ni estudis tenen les mateixes condicions, i s'ha d'assegurar un bon sistema de beques per als estudiants. És l'hora de posar totes les cartes sobre la taula i arribar al consens necessari.

A la Universitat de Girona hem de saber reordenar de manera eficient els estudis, graus i màsters, complint amb la responsabilitat pública afegida d'ajustar-nos al nou context econòmic. L'actual oferta de màsters (amb massa pocs estudiants) és excessiva, tant a la UdG com a tot el sistema universitari català. D'entrada es poden reordenar acadèmicament els màsters per garantir una oferta pública suficient i de qualitat, i alhora estalviar recursos econòmics. N'estic ben segura. I fins i tot en els nous estudis de grau, també. Hem de començar per aquí: per estrènyer el cinturó només allà on es pot fer de manera raonable, i no pas anunciant retallades lineals de personal docent a tots els centres, perquè són ben desiguals.

Estic segura que la rectora i el seu equip trobaran el suport necessari per reorientar les mesures que ens han de permetre un doble objectiu: oferir uns bons estudis, fins i tot millors, i fer els ajustaments econòmics de manera raonable. Pot comptar amb el meu suport.

Ara bé, la UdG és una universitat jove dins el sistema universitari català i encara necessita anar consolidant personal per garantir la qualitat dels estudis. Per tant, de la mateixa manera que defenso que dins la UdG les mesures no poden ser les mateixes per a tots, el govern català ha de tenir en compte les especificitats de cada universitat. A la UdG no se li pot demanar un esforç pressupostari tan important d'avui per demà, perquè això pot condicionar greument el futur de la Universitat.

La Universitat de Girona ha suposat una font de riquesa extraordinària per a les comarques gironines. Així doncs, estudiants, professorat, PAS, govern de la UdG i, per descomptat, el Consell Social, tots plegats, hem de preservar aquesta riquesa de present i futur, i ara hem de trobar els camins per fer-ho bé.