La política institucional ha tutelat l'estat del benestar, però aquest ha començat a entrar en crisi. És probable que les següents generacions no puguin gaudir de l'estat del benestar que nosaltres i els nostres pares han pogut construir. Tindran els nostres fills millors prestacions públiques? O serveis universals de qualitat com fins ara? No sé si els més optimistes poden avui respondre afirmativament amb la crisi econòmica i el sotrac del sistema capitalista. Una generació més ben formada que mai i que ha viscut plenament en democràcia observa com el relat del creixement i la millora continuada s'esberla. Joves condemnats al mileurisme, si no a l'atur. I de cop, un xoc col·lectiu perquè la festa econòmica espanyola s'ha acabat i l'Europa dels somnis comença a fer rescats amb l'alè que ja sentim al clatell.

La política institucional no pot garantir la tutela de l'estat del benestar, i un antic membre de la resistència francesa, el nonagenari Stéphane Hessel, escriu un pamflet que ens convida a la indignació col·lectiva i que acaba sent dels llibres més venuts per Sant Jordi. La guspira són les xarxes socials d'internet, i aquesta eina que alguns ridiculitzaven fa quatre dies i a la qual s'apunten a corre-cuita. Es diu Twitter, i serveix per comunicar-se a l'instant, en xarxa i amb mobilitat. I quan la gent n'està tipa i desesperada, fa servir Twitter o el que faci falta per sortir al carrer.

Tot això ha passat aquesta setmana, i la campanya de les municipals regulada per una llei electoral anacrònica ha patit aquest sacseig. Hi ha mala maror. No és la revolta ciutadana de l'11-M i el “passa-ho”. És un comportament més complex, antipolític en les formes però molt polític en el fons. Demanen democràcia de veritat i que els polítics com a classe fotin el camp. Una contradicció en els termes, perquè els nostres polítics s'escullen a les urnes. Em pregunto si les acampades pacífiques del maig del 2011 arreu de l'Estat tenen la força de la revolució del Maig del 68 francès. També em pregunto si hi ha política capaç de donar resposta a aquest estat que podríem batejar com l'estat del malestar.