No fa pas tants anys vam sentir pronosticar la desintegració de CiU. Eren els temps del primer tripartit i fins i tot del segon. Ho vaticinaven no solament veus eixelebrades o aquells adversaris polítics que es llepaven els dits amb el pronòstic, també alguna veu responsable amb patent d'analista. Només cal mirar els mapes del poder local i comarcal a Catalunya que s'han publicat des de diumenge al vespre per veure com era d'erroni l'averany. CiU ha travessat el desert, s'ha renovat generacionalment, respectant alguna vella glòria que encara no havia esgotat el crèdit, ha actualitzat fins allà on ha pogut el discurs i es torna a passejar, sociològicament triomfant com als millors temps del pujolisme, que és el seu patrimoni històric. Ha fet el tomb a Barcelona amb un polític gran i d'imatge honesta que ja veurem quant tardarà a deixar l'alcaldia en mans d'algú de la generació dels Santi Vila o Albert Batalla, que són l'empelt que ha sabut implantar CDC durant aquests anys de jardineria pacient en l'arbre que fa d'emblema de la formació. Si ara algú parlés de la desintegració de CiU el prendrien per boig. En canvi, sentim mals auguris pel que fa al PSC i, sobretot, a ERC, a qui l'electorat ha girat ostensiblement l'esquena, ja sigui en benefici de la majoritària CiU o de les CUP, una proposta progressista més il·lusionadora i una alternativa convincent als partits consolidats. En aquestes circumstàncies, al PSC i a ERC els convindria estudiar la travessia convergent del desert, vejam si aconsegueixen fer els deures amb una eficàcia similar. Tots dos partits se la juguen a la tardor i allà es començarà a forjar el seu èxit futur o la seva paràlisi. Els cal renovació, valentia, fer córrer l'escombra, remoure poltrones personals i ideològiques. I després picar pedra i tenir paciència, anys de paciència. A la política se'n necessita moltíssima. A la llarga, però, les decisions encertades donen fruit, com ha passat a CiU. La política és un joc de llevants i de ponents. Només cal esperar que uns passin i que tornin els altres...
Opinió
L'escaire
Llevants i ponents
Notícies de ...
Publicat a
- Avui 25-05-2011 Pàgina 2

































Comentaris
Totalment d'acord amb el vostre escrit, però en compte, el que és bó avui, és dolent demà.
Ara veiem als socialistes a les xarxes socials demanant un canvi d'actitud, demanant que la política vagi de baix cap a dalt, de fet és com deuria de funcionar qualsevol partit, si ho aconsegueixen es veurà un altre cop un PSC fort i renovat, mentres a d'altres partits seguiràn existin les èlits, les baronies i els marquesats, cal anar en compte doncs. Les renovacions han d'arribar a tots els partits, la política ha d'anar de baix cap a dalt dins dels partis, no sigui que anem de victòria amb victòria fins la derrota final.
Els partits viuen del suport que tenen en les diferents conteses electorals, això és clar, però no ens enganyem, això no vol dir que un sol partit té la veritat suprema i absoluta, ni encara els electors la tenen, com, desgraciadament, s'ha pogut constatar en la història de la humanitat.
Els partits, però, han de demostrar que són útils per aquells que els donen suport, i aquí hi ha el quid de la qüestió: la utilitat es mesurarà segons les aspiracions d'aquells a qui qualsevol partit vulgui representar, si l'expectativa d'aquests es anar fent la viu-viu, els dirigents així es comportaran, i serà quan els electors demanin noves fites que cada formació política haurà de canviar el pas o desaparèixer, en definitiva, si un dia hi ha una majoria de catalans que vulguin la independència de la nació, CiU haurà de conduïr aquesta aspiració o deixar pas a d'altres.
No ho fixem tant (?) lluny: els electors, que han omplert les forges de CiU de vots, permetran una renúncia amb el tant gallejat concert econòmic; si després d'aquesta legislatura no té solució l'economia catalana i no passa res, CiU té la vida assegurada pels segles dels segles. Amén.
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.