Créixer consisteix a anar descobrint que, per tirar endavant a la vida, gairebé mai no en tindràs prou amb els sentiments. Indignar-se per canviar un sistema polític és tan ingenu com pensar que podràs sostenir un matrimoni amb la sola ajuda de l'amor o escriure un bon llibre per inspiració divina. Només els cursis i els publicistes basen la seva estratègia en els sentiments: M'agrada Barcelona, T'agrada conduir? Fa anys que provo d'entendre la infinitat de coses horribles que conformen aquest món, el caos del qual em fa sentir tremendament estúpid i incapaç. Però em reservo la penitència per viure-la sol, quan vaig al llit i abraço la fidelitat del coixí. Una vegada despert, intento canviar les coses com si fos un home que treballa i juga, amb una barreja de frivolitat i cinisme, perquè si no t'alienes del món o te'n fots una mica, és cert, pots acabar ben boig. Però indignar-se no hi fa res: aquesta quitxalla que tenim a plaça Catalunya ens demana amb alegria una democràcia més oberta però parla ben poc de com arribar-hi i sobretot de qui entre ells pencarà de valent per assolir els lloables objectius. Aquests joves ni són germans bessons del 68 (només calia veure la qualitat de la biblioteca que tenien a l'acampada) ni, encara menys, hereus de la plaça Tahrir: són la descendència natural d'una classe política que no té valentia ni per fer respectar l'espai públic, que permet que s'escarneixi durant dies el monument al president Macià sense intervenció de la policia. La hipocresia o la corrupció no són els problemes dels nostres polítics: la tragèdia que patim consisteix a estar regits per manaires covards que envien els Mossos tot just després de les eleccions, adduint –amb la boca petiteta– que només volen netejar la plaça d'uns objectes que ja hi eren feia dies i perdonin les molèsties (aprofito per felicitar de nou l'exquisida i mesurada intervenció de la nostra policia). Realment, de pares tan pusil·lànimes només en poden sortir fills ben cursis. Però no cal passar gaire més ànsia: els petitets necessitaran euros ben aviat, i tornaran a casa a demanar xavalla als papis com uns cadellets plens de bons sentiments.