L'altre dia, en veure els ocupants de la plaça de Catalunya corejant consignes (en espanyol, per suposat) i amb les mans pintades de blanc, vaig evocar un altre espai d'indignació: el concert de la plaça de toros de Las Ventas, a Madrid, la tarda del 10 de setembre de l'any 1997. Se'n recorden? Al juliol, ETA havia assassinat un regidor del PP d'una forma especialment cruel, i la gent va dir prou. El cantant Raimon va acudir al concert per protestar contra aquella salvatjada. Quan va començar a entonar País Basc, la immensa majoria de la gent –no pas quatre gats– va xiular i el va insultar. El seu delicte va ser emprar el català. Aquell dia de finals d'estiu del 97 les coses van quedar clares. Irreversiblement clares.
Els més joves de la colla potser no se'n recorden, de tot allò. Potser per això actuen tan servilment davant de la mitja dotzena de pinxets que ara controlen les assemblees de la plaça de Catalunya. El dia 22 de maig, a les 3:09, un d'aquests pinxets va penjar al mur “oficial” del Facebook el següent missatge: “Recordamos a los ciudadanxs que el idioma no es el motivo de lucha de acampadabcn. Aquí se trata de difundir y llegar al máximo de personas posible, así que dejad los nacionalismos aparcados!” Això dels “ciudadanxs” no és cap errada, sinó pur dialecte alternatiu. El parlen els qui el reportatge propagandístic de 30 minuts de diumenge passat va ocultar púdicament. No escriurien mai “ciutadans i ciutadanes” ni tampoc el genèric feixista-patriarcal-opressor-capitalista “ciutadans”, sinó exactament “ciudadanxs”. D'aquesta manera arribaran “al máximo de personas posible”. Les persones, com tothom sap, només parlen en espanyol.
Si l'objectiu real és difondre les propostes que fan els acampats, fóra lògic pensar que es farien públiques en anglès. Els més vells de la colla –que escaldats que estem, els més vells de la colla!– sabem que aquesta és l'excusa de sempre per mantenir el català en una situació de patois molest, i per imposar el castellà en qualsevol àmbit i circumstància. Els pinxets que controlen les assemblees de la plaça de Catalunya no són imperialistes ultradretans ni res per l'estil. La imposició de la seva llengua, que ha acabat triomfant a la plaça, obeeix més aviat a allò que alguns sociòlegs anomenen “el nacionalisme banal”. Consisteix bàsicament a transformar determinades idees i sentiments induïts discretament per l'Estat per mitjà de coses tan diferents com l'escola o la selecció de futbol en quelcom tan natural que arriba a passar desapercebut. És com aquell primer capítol d'una coneguda història de l'art: Altamira, los albores del arte español. Aquesta bestiesa històrica pot semblar innocent, però el seu efecte col·lectiu és impressionant. De fet, conec moltes persones que trobarien aquest títol perfectament plausible.
L'altra característica DefiniDORA del nacionalisme banal és la incapacitat de reconèixer-se a si mateix com a tal. “¡Dejad los nacionalismos aparcados!”, diu el pinxet del Facebook. Però no ho diu en la llengua més parlada del món, que és el mandarí, o en anglès. No, no, no: ho diu tot just amb la llengua que considera que cal emprar a la plaça de Catalunya de Barcelona, innegociablement. No em puc imaginar que aquest tipus digués el mateix a Londres, a Tòquio o a Honolulu. Sap que allò no és seu i, en conseqüència, no pot imposar-se. Però estem parlant de la plaça de Catalunya, al centre de Barcelona. Això sí que és seu. Repeteixo que no es tracta de cap ultradretà embogit ni res per l'estil: aquesta és la mateixa mentalitat dels milers i milers de persones van xiular Raimon perquè l'identifiquen amb una anomalia que, per la seva banda, està obscurament relacionada amb el terrorisme. No es tracta, en definitiva, d'una actitud ideològica meditada sinó d'una mena de ressort. I és que el nacionalisme banal és potser això: un ressort mental.
Una de les coses que posen de manifest aquesta mentalitat és el fet de ser molt vehements amb determinades abstraccions metafísiques com ara “el sistema”, i en canvi ser acríticament indiferents amb coses concretíssimes, properes i fins i tot quantificables, com ara el tracte fiscal que l'Estat espanyol dóna a Catalunya. És molt senzill i complaent fotre quatre manotades a l'aire fent veure que es lluita contra l'invisible “sistema”. En canvi, sembla que no ve tan de gust constatar que hi ha un problema més a la voreta, tot just davant dels seus piercings nasals, i no és cap abstracció evanescent. Mireu, compañerxs: aquí hi ha problemes com a tot arreu, perquè la crisi econòmica és mundial, però alguns són absolutament específics. Que jo sàpiga, Espanya no té un tracte fiscal abusiu amb Islàndia o amb Grècia, però sí amb Catalunya. Si vosaltres aneu repetint això del “¡dejad los nacionalismos aparcados!” és senzillament perquè aquest abús ja us està bé.
Siguem honestos: durant els mandats de Clos i Hereu Barcelona s'ha convertit en un pol d'atracció d'un tipus de personal molt concret. Si en les protestes de Bolonya es feien passar per estudiants, l'U de Maig es feien passar per metal·lúrgics, etc. Ara proven d'apoderar-se d'un moviment que, en si mateix, és legítim i té la seva raó de ser. Sense els compañerxs de sempre, podria transformar-se en una cosa constructiva i fins i tot propositiva. Amb ells és impossible: no aspiren, ni han aspirat mai, a construir ni a proposar res. Bé, res, res, no: tenen molt clar que a la plaça de Catalunya només s'ha de parlar en espanyol.
Comentaris
aquestos nois es confonen de plaça, sol es el llog adecuat per cridar els seus slogans , a Barcelona amb catala! respecte!
Jo penso que tot plegat no és res més que una rabieta infantil dels espanyolets d'esquerres davant del fracàs del Psoe en tots els fronts. És representen a si mateixos, i no proposaran cap canvi amb cara i ulls perquè no en són capaços. El sistema falla, però necessita solucions viables, no acampo-okupades.
Totalment d' acord. Crec que allà hi ha molt de "ciudadanos del mundo". Parlen de suprimir el senat (per exemple), però dubto molt que els diners que s' estalvíes Espanya anéssin a la gent que més està patint la crisi. Desempallegar-n os d' Espanya, segons aquells 2.500 - 3.000 € d' espoli individual i anual que proclamen els partits independentiste s, tornaria la meva família entre 10.000 i 12.000 €. Com has dit molt bé, els objectius, com més clars, concrets i propers, millor.
D'acord que es denuncïin les qüestions espúries d'una acampada reivindicativa però no caiguem en l'errada d'atacar el concepte i motiu fonamental de la mateixa. En el manifest de S.Hessel "Indigneu-vos" aquest homenot diu "tota persona té dret a pertànyer a una nacíó". Jo m'indigno doncs pels polítics pseudocatalans que s'abstenen davant d'una proposició de llei d'independència del nostre poble, dels que reconeixen l'espoli fiscal de l'Estat espanyol i malgrat tot retallen el pressupost català fins a l'ofec, dels que tenen aparcades no menys de 14 propostes de llei en el Parlament català en un "dolce far niente" espectacular i continuen cobrant. Indignem-nos pels colonialistes de la llengua de l'Imperi indignats, però jo n'estic cada vegada més pels que han estat elegits per conduir al nostre poble a la llibertat i al benestar i n'obstrueixen el camí. Potser que analitzem qui vota a qui en el nostre país.
Enhorabona per l'anàlisi: el trobo clar i comprensible.
Elq ue esn passa sovint és que, si veiem algú que rep dues garrotades, tendim a posar-nos del seu costat. les males accions ens foten.
D'altra banda, però, no podem ser innocents: hi ha massa interessos pel mig i sempre hi ha algú darrera aquesta gent, i no són pas dels nostres. Per això, cal anar en compte, també Stalin - com Hitler - movien les masses, i mira-te'n els resultats.
Compte!: que l'espoli fiscal i les crítiques abstractes al sistema no les resoldrem amb quatre crits.
Calen fets: a) independència (o camí vers la independència); b) llistes obertes, per a la participació amb representants directes (encara que no siguin els que a mi m'agradi més, però els vull amb "una cara i uns ulls, i un e-mail")
Sembla que la menjadora dona per escriure pràcticament qualsevol cosa; bé, ja s'entèn aquest article valent amb qui no té mitjans per defendre's. Quin privilegi tens por de perdre, Ferran? Quin càrrec t'ha promés l'actual govern?
El purisme tronat mira d'amagar l'essència de la protesta. Entre d'altres coses, Ferran, amagues, sens dubte deliveradament, el fet què, entre d'altres coses, s'ha porposat el dret d'autodetermina ció pels pobles de l'estat.
A aquests els hem de demanar TOT, però per altra banda acceptem:
-Què el govern de Catalunya faci enrera, com diu en Pep, un projecte què només pretèn permetre discutir la independència de Catalunya al parlament.
-Què els jugadors del Barça, als que sembla hem d'admirar tots, celebrin el títol mundial de la roja, molts a localitats catalanes i calçats amb la samarreta de la roja. Sense parlar de VIVAs ESPAÑAs històrics i renúncies a la condició de nacionalista, inclús si se n'és (el ma
el mascle de la colombiana).
Quin munt de misèria al país!!!
Touché. Ja fa dies que hi vaig pensant en aquest tema. El felicito per l'article.
Los indignados se expresan en la lengua mayoritaria de los barceloneses,que es el español.Y en la lengua mayoritaria de Cataluña,que es el español.Y en la única lengua en que todos los ciudadanos de Cataluña,sean de donde sean y de la raza o etnia que sean,se entienden entre ellos,que es el español.Sin prohibir ninguna otra.
Simplemente es que lo de la Plaza de Cataluña es algo de la gente,no de la Generalidad o Ayuntamientos catalanes.Es algo organizado desde la libertad y no desde la subvención.Por eso la lengua que espontaneamente surge,sin imposición suya y sin prohibición de otra,es el español.
Por eso este idioma,a pesar de vuestra represiva politica linguistica,se habla cada vez más y los extranjeros lo hacen su idioma.Yo he visto muchas veces niños chinos,marroquis o rumanos hablar castellano entre ellos,entre niños de su pais.El español triunfa porque es el idioma de la libertad.
Molt bé l'article. Els indignats, amb aquest tema, indignen. Costa mol defensar els interessos de Catalunya perquè uns quants no hi dónin la importància que té. Es veu que només s'indignen per segons què.
No em poso mai a contestar als espanyolistes d'aquests comentaris però avui no me'n puc estar de dir que l'espanyol és la llengua de l'Imperi i que l'última colònia d'aquest imperi és Catalunya i ja ens val als catalans de votar a partits espanyolistes i "autonomistes" d'una Espanya en oberta i constant provocació i confrontació amb un poble pacífic y treballador com és el català. Volem parlar en català a casa nostra, volem que els espanyols se'n vagin a la seva si no ens respecten com som i volem ser, volem ser un dels estats capdavanters del món i parlant amb la llengua dels nostres pares catalans i no la cua de rata d'una estat que cada dia va més en orris parlant en castellà de Castilla. Ja n'hi ha prou d'anorreament.
Querido Ferrán:
Te has dado de bruces con la Cataluña real. Estás tan acostumbrado a vivir entre los que piensan como tú, que no concibes que exista nadie que no lo haga. Estás tan acostumbrado a que estos movimientos antisistema sean guiados por los políticos de turno, normalmente independentista s, que no concibes que exista un kovimiento de la sociedad real al margen de ellos.
Héte aquí que se han juntado un montón de descontentos, no precisamente del PP, y ¡oh! sorpresa ¡hablan en español!. Pero ¿qué es esto? os estáis preguntando los nacionalistas. ¿son de aquÏ? ¿no serán infiltrados de la pérfida Madrit? ¿cómo es posible que den las consignas habituales de independencia y expolio fiscal? Pues esta vez va a ser que no, que sus problemas no son los identitarios y que seguramente piensan que mucha culpa de sus males la tienen las políticas separadoras y disgragadoras del resto de España.
Si tienes cuerpo y agallas reclama un referéndum vinculante sobre la independencia para los próximos 50 años. Me temo que no lo harás porque sabes, desde hoy que tienes todasd la s de perder
Aquest article per mi només és un intent més de desacreditar un moviment que fa por a moltes persones institucionalit zades, cal recordar que la majoria de places a Catalunya fan les seves assamblees en català i amb tota normalitat, és una qüestió purament de pràctica comunicativa el fet de que a barcelona es faci servir el castellà i no exclusivament, cal posar una mica de seny i de sentit comú, una llengua no ha de servir per separar-nos sinó per comunicar-nos, la qüestió nacional vinculada a la llengua és un disvarat que racionalment no té fonament, aquest moviment va molt més enllà de tot això i el que sobretot té a veure amb la vida de les persones al marge del seu color, relegió, llengua i nacionalitat (si és que la té). Respecto el nacionalisme en la convicció de les persones, la qüestió d' identitat nacional que pugui tenir cadascú, no respecto tant l' aprofitament polític que en treuen alguns d' això.
Tinc entès, aquest moviment va ser orquestat per uns experts en marqueting propers al PP, aprofitant les xarxes socials.De ser així estariem davant d´una manipulació de la gent que d´altra banda n´està farta de debò.
Algú té més informació al respecte?
Tots els qui parleu sense ser-hi, el que hauríeu de fer és anar-hi i parlar. Ningú us ho impedirà. El parlament, amb la seva moqueta i llengua vehicular, què fa pel país? vendre contractes a multinacionals, regalar calés a bancs catalaníssims, cobrar de diversos càrrecs, fer obres inútils i insultants...
Estic d'acord en part amb en Ferran Sáez Mateu, però no manipuleu... això vol ser un moviment lliure... i no han faltat els catalanets que han dit: voy a hablar en esp. para que me entiendan todos... no busqueu culpables de fora, perquè els mérs grossos els tenim a dintre.
De fet unes crítiques així només poden sortir d'algú que no té per què indignar-se, que ja li va bé o molt bé, aquest sistema.
Feia temps que no et llegia. El que m'haure perdut!! Proposo fer octavetes d'aquest article, i repartir-les per les places indignades. Si de cas, tradui-les al castella, perque l'idioma catala a les places, ben poquet...
Em sorprenen aquests comentaris. Estic en la línia de l'autor de l'article. No puc comprendre perquè per algunes de les persones d'aquests moviments socials han de laminar l'idioma propi del païs on s'estan amb l'excusa de que "en español nos entendemos todos". Això només suposa un atac a la llibertat dels qui volen expressar-se en català a Catalunya i un nacionalisme espanyol implícit en aquesta actitut. El nacionalisme espanyol ho impregna subliminalment tot. No crec que l'autor vulgui carregar-se el moviment. No llegeixo pas això al seu article.
Sí, l'espanyol és l'idioma de la llibertat. D'alliberadors com ara Franco, Queipo de Llano, Millan Astray, Fraga, Aznar, la Falange, els Guerrilleros de Cristo Rey, i un etcètera tan llarg, que no admet cap dubte: l'espanyol és la llengua de la llibertat; de la llibertat d'imposar l'espanyol a sang i foc quan cal, i amb mecanismes més subtils quan toca. Necessitem un estat propi, només per perdre de vista tota aquesta púrria d'indigents intel·lectuals.
1 2 ...... 4
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.