Creu: Vaig anar a l'Oficina d'Atenció Ciutadana del meu Ajuntament a fer una gestió i vaig viure una situació que no per comuna i repetida és menys preocupant. Esperava el meu torn a la saleta fullejant el diari del dia, quan va aparèixer una de les funcionàries i va preguntar: “Hi ha algú per demanar certificats d'empadronament?”. Una persona d'origen magribí es va posar dempeus i va respondre “Jo!”. La funcionaria va canviar automàticament de llengua: “Sólo para certificados, no para empadronarse por primera vez, entiendes?”. La persona va respondre que sí, i tots dos van entrar a l'oficina. Està clar que havia entès la pregunta inicial formulada en català, i la seva resposta –el mot “Jo”, no revelava quina llengua feia servir. Tanmateix, el canvi d'idioma de la funcionària va ser instantani. A sobre, va canviar al castellà, que en cap cas és l'idioma matern de la gent d'origen magribí.
Estic convençut que la funcionària només volia ser amable. N'estic segur perquè els funcionaris de l'Oficina d'Atenció Ciutadana del meu municipi tenen una predisposició exquisida a solucionar els problemes de la gent, però el resultat de la seva actitud –tan repetida pels catalans que canvien de llengua tan aviat veuen que l'interlocutor és un nouvingut–, és nefast.
Quan canviem d'idioma davant d'un nouvingut, el que estem dient-li és “ tu ets diferent, no puc parlar-te en la meva llengua, que només reservo pels que són com jo; tu no seràs mai dels meus”. Conec molts casos de nouvinguts que han fet cursos de
català i han acabat desistint de parlar-lo, perquè ningú –companys de feina, botiguers, funcionaris–, no els
hi parla. És més, conec molts fills i néts de catalans de la Diàspora que quan visiten
Catalunya i parlen català
amb accent sud-americà o
anglosaxó, veuen com els seus interlocutors canvien
de seguida al castellà.
Cara: A la colla d'amics dels meus fills, al veïnat, hi ha un Jordi, un Carles, un Oriol i un Pau, però també hi ha un Sheng i un Teng. Juguen a futbol o a amagar en català, amb total naturalitat.
La creu d'aquesta història ens diu que cal fer un esforç d'integració amb els nouvinguts, que implica necessàriament parlar-los en català,
per enderrocar la barrera
que significa que parlem en català amb “els nostres” i en castellà amb “els altres”. La cara és que en una o dues generacions aquestes diferències es dilueixen, i com ja
va passar amb l'onada immigratòria de la postguerra, gran part dels nouvinguts s'integraran definitivament. Friso per veure en Sheng
de regidor o diputat.
Comentaris
No tinc molt clar que aquest comportament tan corrent sigui degut a "no voler fer partícip" de la llengua nouvingut lingüístic ni que sigui cap mena de reserva estricta cap els propis, més aviat penso que el canvi de llengua és un mecanisme adquirit que hem aprés de petits.
Costa acostumar-si, a no torçar la llengua, però quan ja s'en té pràctica s'aconsegueixen diversos objectius. El més important alliberar-se del mecanisme que he dit i per tant de l'influència de les possibles raons fosques amagades alsubconscient. En segón lloc, el fet d'actuar amb la normalitat que ens correspón allàon ens correspón. El tercer el fet d'acostumar als interlocutors a la nostra parla (malgrat la tinguem encara en general poc coneguda i mal apresa). Com a conseqüència d'aixó amb aquesta actitud, tan elemental i normal, donem, i aconseguim, l'oportunitat de que nocatalaparlant s es puguin "llançar"a parlar-ho. La darrera victòria d'aquest comportament és l'efecte d'imita
...///...
La darrera victòria d'aquest comportament és l'efecte d'imitació que s'aconsegueix entre els altres catalnòfons. I afegiria un darrer avantatge, poder veure com rabien els etnicides.
Es tracta d'un comportament de súbdit colonial que caldria combatre des de tots els nivells conscienciant els catalanoparlant s.
Si us plau escriviu un català correcte: ...reservo per als que són com jo..-
...han acabat desistint de parlar-lo, (...) perquè ningú no els el parla...
Els funcionaris públics tenen el deure d'utilitzar l'idioma del ciutadà interlocutor, en les dues llengües oficials de Catalunya, que són l'espanyol i el català.Llegir funcionaris, a més de tenir l'obligació d'utilitzar l'espanyol quan atén a una persona que parli espanyol , sap perfectament que és més normal que un magrebi s'expressi millor en espanyol que en català perquè imbècils no són i coneixen la realitat sociolingüística. D'altra banda, que cadascú faci servir la llengua que li doni la gana i que li permeti una millor i més fluida comunicación.Quién no vulgui parlar espanyol que no el parli i ja esta.Y si això li suposa algun déficil de comunicació aquest serà seva problema.Y si algú no vol parlar català doncs que no el parli i ja está.Y si això li suposa algun problema ja que igualment és problema seu.
No és per amabilitat que els funcionaris canvien al castellà quan l'interlocutor és un immigrant, sinó perquè és una actitud a la que ens van obligar, sobretot durant el franquisme, i a la que els catalans no hem sabut reaccionar.
Us puc ben assegurar que, els espanyols que fa anys que viuen a Catalunya, així com la immensa majoria dels estrangers ENS ENTENEN MOLT BÉ si els parlem en català.
I ho dic perquè ho vaig comprovar personalment teballant en una oficina d'acció ciutadana. Mai no vaig tenir problema per donar la informació requerida en català; al contrari, moltes persones m'ho deien: que si tothom els parlés en català l'aprendrien amb més facilitat.
Solució: CON CANVIEU DE LLENGUA: EN CATALÀ SEMPRE!!
No se entiende el articulo. Es incomprensible. Si la funcionaria,, o funcionario, se dirige en español al inmigrante, lo que esta precisamente es integrandolo en Cataluña, y en toda España: lo integra ademas en una comunidad de mas de 20 paises, con mas de 400 millones de hablantes.
La lengua mayoritaria y comun de los catalanes es el español, luego no se entiende para nada el sentido de este articulo, que ademas se apropia maliciosamente del catalan como lengua de la ideologia nacionalcatalan ista.
"JVC ( Barcelona ?)" J.M. Aznar i comentaristes "falsets" semblants de l'AVUI .
Només per curiositat . També envieu els vostres comentaris a mitjans digitals subsidiats o no d’altres països veïns com les repúbliques francesa , portuguesa , andorrana o el Regne Unit o el marroquí o l’espanyol ? Us els admeten ? Us els publiquen ? Com firmeu? Sempre amb cognoms aparents? Els envieu per alguna raó particular ? Us ho heu fet mirar ?
Us heu plantejat que ja estem tips de gent insípida com vosaltres ? Millor feu alguna cosa positiva per defensar el català a més de llegir-lo .
Em pensava que en català es deia ' jo " (com joc) i en castellà ' yo' ...Si el català continua retirant al castellà, aviat ja no hi haurà problemes...
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.