Desenganyin-se, el cas de TV3 –i els doblatges que fa o compra– i la llengua catalana no és cap conspiració espanyolista encaminada a substituir el català light de sempre per un català zero ultralight. És pura desídia i manca de to vital. És ignorància. No hi ha res, darrere. Quan després d'anys d'ús i acceptació d'avalot i antiavalot, algú va decidir fer-ne disturbi i antidisturbi. O quan de cop i volta les taules i els televisors es posen. O retornen les quinieles en detriment de les travesses, desenganyin-se, darrere no hi ha res. Quan, en un cas patètic, de sobte ja no hi ha escorcolls ni s'escorcolla, sinó que hi ha registres (incloent-hi casos de bipolaritat clara, en què des de l'estudi es diu una cosa i, a peu de carrer, el reporter en diu una altra) o es tolera que tot es desvetlli i ja res no es desveli. O se cedeix a les pancartes amb el ja imperatiu castellà (“volem això i això altre, ja!) quan mai a la vida s'havia dit ni s'havia sentit (en català, les coses es volen “ara!”), creguin-me, darrere no hi ha res, hi ha un buit. Fins i tot en un cas entendridor per la seva gran experiència, el dels homes i les dones del temps, que usen incorrectament des de fa trenta anys la locució verbal anar a sense que ningú de la casa no els ho hagi advertit (“anem a veure el temps de demà!), no hi ha res. Quan TV3, en una exhibició creativa, ens ofereix “et presento el meu nuvi” (en comptes del meu xicot o fins i tot nòvio), no vol destruir la llengua. Darrere només hi ha el silenci gal·linaci de la inòpia tenebrosa. I contra això, no s'hi pot lluitar.

No ens hi oposarem perquè no podem més. Ens donem, ens rendim. Bandera blanca. Jurem que mai més exhaurirem res, ho esgotarem. I si hi insisteixen, ho agotarem. Per això, abans que ens tornem bojos amb absurdes preguntes transcendentals sobre el fet, demanem a TV3 que faci el darrer pas endavant. Li implorem si us plau que ens retorni sombreros, bocadillos i bussons. I d'aquesta manera, comencem un dolça carrera (no pas cursa) enrere en el temps que ens porti, càlidament, a l'estat primigeni lingüístic.

Potser, en el fons, és el contrari. Potser resulta que a can TV3 sí que hi ha alguna cosa, sí que han vist la llum i ens volen guiar definitivament, ens volen submergir en la gran dormida chandleriana que ens deixi descansar en pau, un altre cop, en el magma babau i bavós de l'úter prefabrià. Per què no? Almenys, descansaríem. En pau.