Hi ha moments de plaer intel·lectual, de gaudir d'elaboracions retòriques, d'aprendre de mestres. Viure dins de la universitat, en el meu cas la UVic, ho permet força sovint, però també trepitjar el carrer per escoltar aquells qui ja fa molts anys que caminen; Martí Anglada i Jordi Pujol, el periodista i el polític, tots dos retirats de la primera línia de foc comentant vivències en un mateix espai, l'Aula Europa. Interessant! Dos homes que han tingut els seus alter ego a la televisió, però que mai la còpia superarà la realitat per molt que Manel Lucas, l'imitador de Martí Anglada a Polònia, posés la cirera al pastís del seu homenatge el 9 de juny passat quan va rebre el premi Ernest Udina de l'APEC, de mans del president.

Diàleg de savis en presència de la plana major del periodisme europeu. Anglada va citar Sòcrates i el judici als generals atenencs de les Arginuses (406 aC) –aquells que van abandonar els seus tripulants naufragats i van ser condemnats pel poble, tot i guanyar la batalla contra Esparta– per reafirmar-se en el seu europeisme, el de la solidaritat; Pujol el va complementar buscant en la definició de la persona que fa Aristòtil la necessitat de ser éssers relacionals, en l'esfera individual i col·lectiva. Sentir-se europeus vol dir, necessàriament, apostar per les relacions personals i nacionals com a essència del progrés en un continent ple de reptes; les relacions euromediterrànies són, ara mateix, un problema de primera magnitud si es vol afrontar les polítiques d'immigració de forma coordinada i pragmàtica, i la defensa de l'estat del benestar –valor essencial d'Europa– s'ha de fer evident en qualsevol diàleg sobre el futur de la Unió. Relacions entre estats i relacions entre persones, relacions per teixir complicitats entre germans o veïns, entre el Nord i el Sud.

A l'antiguitat els filòsofs van participar de grans gestes; avui, polítics i periodistes són els actors i relators dels canvis. Europa necessita líders que la dirigeixin, però també periodistes que n'interpretin les seves complexitats i en redactin la història col·lectiva. Llavors, els joves podem escoltar, llegir i aplaudir. Felicitats Martí!