Que els socialistes estiguin més pendents del seu congrés que del país no exonera CiU d'haver obert les portes al PP a les institucions de l'àrea metropolitana de Barcelona i en un munt d'ajuntaments. És preocupant la tendència irrefrenable de CiU per entendre's amb un PP que va combatre l'Estatut i que no para de dinamitar el catalanisme allà on governa amb majoria absoluta (País Valencià i Illes Balears) o la convivència i cohesió social a ciutats on té l'alcaldia, com Badalona. Aquest PP crescut i desacomplexat a l'hora d'exigir el tancament d'ambaixades catalanes, bilingüisme que trenca el model d'immersió lingüística a l'escola i que no es prohibeixin les corrides de toros a Catalunya és el soci de la CiU més sobiranista. Pragmatisme tàctic avui, misèria nacional demà.
Ni Mariano Rajoy ni Alícia Sánchez-Camacho s'han compromès amb el pacte fiscal que planteja Artur Mas en l'incert camí del dret a decidir. Si el PP guanya les eleccions espanyoles tornarem a embolicar la troca en el pont aeri sense cap compromís d'aturar l'asfixiant espoli fiscal, que és la nostra Almansa, d'on vénen bona part dels mals del nostre empobriment i les retallades doloroses. La renúncia a l'eix nacional no serà garantia de cap sortida digna de la crisi, perquè dretanitzant CiU és com més fàcilment es posa en perill el llegat socialdemòcrata del pujolisme.
Que els independentistes estiguin més pendents del seu congrés que del país tampoc no justifica que la CiU dels alcaldes i alts càrrecs que votaven en les consultes populars s'aferrin majoritàriament a pactar amb aquest PP que deixa el País Valencià sense senyal de TV3 i sintonitza Intereconomía o que afebleix el català a l'escola a les Balears. Darrere dels pactes municipals hi ha consells comarcals i diputacions on el PP entra a manar per primera vegada.
La foscor de les negociacions postelectorals als despatxos i el soroll del carrer són aquests dies combinació perfecta perquè, sense adonar-se'n, els sectors sobiranistes de CiU s'hagin d'empassar aquesta pepevergència. Amics sobiranistes de CiU, on sou? Fent gestió? Us van votar perquè féssiu política.
Comentaris
Molta gent que cridava independència el propassat 10 de juliol han votat CiU, i com s'atraveixen els dirigents d'aquesta formació a pactat amb un PP obertament anticatalà? Increïble però cert, quina greu responsabilitat quan molts saben que amb això no s'afavoreix l'independentis me i més aviat fem creixer als asutèntics botxins de Catalunya.
CiU ja hauria d'ahver fet algún pas cap a la independència de Catalunya, però no ha fet res de res. Veieu votants de CiU com us han enganyat ?
SI. És cert tot el que diu però, si el tripartit s'ha negat de totes totes a pactar acords amb CiU, que ha de fer? convocar noves eleccions? Tot el que diu, és cert, no deixa de ser però, una retòrica simplista si ens neguem a analitzar perquè pacta amb el PP. Van començar els funestos socialistes que si treia l'impost de successions, és negaven absolutament a qualsevol acord,(tota la política socialista són impostos). Esquerra ha quedat convertida a res i, iniciativa, per ells CiU és el diable. Amb qui ha de pactar?. Dona la sensació que la nova política del fatídic tripatit sigui, obligar a CiU a pactar amb el PP. Sap que li dic? Crec que ha obrat correctament. Com que tampoc els donaran el concert econòmic, tal vegad es convencin d'una vegada, que l'únic cami per Catalunya, és la separació definitiva d'aquesta furtadora Espanya.
I on es ara "l’independent" Jordi Pujol ? Ara ja han passat les eleccions i no cal mes enganyar a ningú amb aquesta trola. L’estratègia d’en Pujol i companyia de fer-se passar per simpatitzants de l’independentisme ha rutllat força bé. Els incautes que s’ho van creure van donar els seus vots a CiU. Ara potser se’n adonin de l’enganyifa. En anglés es diu que all’s fair in love and war (and politics), però crec que usar fraudulentament la fervor de l’independentisme nacional per guanyar vots amb enganys es bastant baix.
Hi ha un refrany que diu que més val anar sol que mal acompanyat, CiU faria bé de recordar-ho. A l'igual que a ERC els ha passat factura l'estada al tripartit a CiU li passarà factura haver pactat amb el PP, amb l'agravant de reincidència, ja que no és el primer cop que ho fan.
Dit això mai m'he refiat dels polítics que amb tal de tenir el poder son capaços de vendre's l'ànima al diable.
Amb tots els respectes, estic convençut que alguns dels comentaristes que m'han precedit parteixen d'una premissa falsa; és a dir: que els votants suposadament independentiste s de CiU han vist defraudades les seves esperances per una formació suposadament independentista. La veritat és a parer meu prou més simple i crua, i és que els qui han votat CiU no són independentiste s i han votat un partit que sabíen positivament unionista. La força real de l'independetism e a Catalunya no són ni de bon tros els manifestants del 10J sinó els 40.000 de Rcat, els 100.000 de SI i poca cosa més. La fruita encara no és madura.
Els catalans havíem arribat ja amb la sentència antiestatutària del TC a un punt d'insostenibili tat tal que qualsevol poble del món en el nostre cas hauría convertit l'independentis me en la segona força parlamentària, si no en la primera. No haver-ho fet amb la patètica excusa de la divisió de candidatures -NOMÉS N'EREN DUES!!- és la prova fefaent de la nostra por, falsedat i hipocresía. Si us plau, amics meus, deixem de culpabilitzar els nostres polítics, siguin de dretes (CiU) ó d'esquerres (ERC) i comencem a preguntar-nos a nosaltres mateixos què volem ser quan siguem grans.
Actualment parlar de dretes o esquerres és viure enquilosat al segle passat. Per tant, que els costaria a CIU i ERC de pactar i portar el país cap a la independència? Els d'ERC sembla que estan descolocats i no hi veuen més enllà del nas o els de CIU van de prepotents i prefereixen pactar amb l'enemic. És clar que si hi pacten no deu ser l'enemic, deu ser que tenen el mateix objectiu per Catalunya: aniquilar-la i diluir-la dins de Castella.
La demostració mes patent que les dretes existeixen,és que un govern de dretes ha estat incapaç de pactar amb ERC, per no molestar a la dreta catalana, el pacte que demanava ERC era la suspensió temporal de la Llei de successions, fet que CiU no ha volgut ni parlar-ne, una Llei que tal i com esta redactada, sols afavoreix a una minoria de classe molt adinerada, o sigui que CiU pactarà amb la dreta espanyola, enemiga de Catalunya, perquè no ha volgut aplaçar un any la posada en marxa de la dita Llei.
Es que realment es pitjor el PP que el PSC? qui us ha enganyat? Es que els 25 diputats del PSC ni una sola vegada han votat a favor dels interessos de Catalunya? No van ser els 25 diputats del PSC els que van presentar un munt d'esmenes al Estatut? No va ser el Defensor del PUblo insigne militant del PSOE el que va presentar un recurs al Estatut tant o mes dur que el del PP? Que no veieu que en Montilla esta fen el mateix d que en Raventos, Si jo no guanyo que reventi el pais. Ningú recorda que al Raventos s'el va convidar a mirar de quina manera podien treballar junts CIU i PSC i per un orgulll d'esquerres no en va voler ni sentir a parlar-ne? Que no us adoneu que els del PSC es creuen que empenyent a CIU contra el PP , aixo es un exit per ells, pedrque posen a CIU a la dreta? Voleu elelcions anticipades? Per l'esquerra en contra del que estan pensant ara sera encara pitjor. CIU continuara essent el primer partit i el PP passara a esser el segon.
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.