El 10 de juliol farà un any de la multitudinària manifestació al passeig de Gràcia contra la retallada de l'Estatut practicada pel Tribunal Constitucional a partir del recurs presentat pel PP. Un any després tenim el PP al govern de la Diputació de Barcelona i d'un munt d'ajuntaments de la mà de CiU, la força que va acabar capitalitzant a les urnes l'onada sobiranista d'aquella manifestació històrica. Paradoxal, oi? La cosa és més curiosa perquè CiU pot acabar pactant els pressupostos de la Generalitat amb el PP mentre aquest reprèn l'ofensiva contra la immersió lingüística a l'escola catalana.
Quan escrius això i demanes on són els sobiranistes de CiU davant d'aquesta preocupant pepevergència, et salten a la jugular els defensors de l'ambigüitat i el tacticisme en nom d'una suposada seriositat que tindrà fruits nacionals extraordinaris vés a saber quan. Per justificar tal aberració política, els meus amics de CiU atribueixen totes les culpes als socialistes. S'ha instal·lat la idea que si CiU pacta amb el PP és perquè no té més remei vista la “irresponsabilitat” del PSC, i és llavors quan recuperen el fantasma de Joan Reventós, a qui li ha quedat la llufa de l'error històric de no haver volgut pactar tres dècades enrere amb Jordi Pujol. Com que el PSC va refusar aquell pacte amb Pujol el 1980, es va passar 23 anys a l'oposició. I els tornarà a passar el mateix, adverteixen des de les files de CiU.
D'entrada, aquesta mateixa setmana Joaquim Nadal ha volgut trencar aquest relat que guanyava força amb una carta en què s'ofereix a CiU per pactar-hi. Semblaria, doncs, que José Montilla es queda amb l'herència de l'atrinxerament de Reventós, mentre que el pragmàtic i pactista seria Nadal. Ja veurem com acaba.
El paral·lelisme Artur Mas-Jordi Pujol i José Montilla-Joan Reventós té la seva gràcia perquè cal recordar que Pujol va acabar pactant –o a l'inrevés– amb Heribert Barrera, que fou el primer president del Parlament recuperat. Si fos cert que Montilla fa de Reventós, per què Mas no prova de fer generosament de Pujol pactant amb un Barrera que avui podria ser un necessitat Joan Puigcercós?
Comentaris
Sr. Gordillo, podria ser que fos dificil per al president Mas ser "generos" amb qui va telefonar Miquel Iceta per a proposar-li el primer tripartit, que va ser seguit d'un segon. I rao -personal i politica- no n'hi faltaria pas. Pero a mes, l'ERC de 1980 prioritzava la "C" del logotip -i per aquesta afinitat amb CiU Jordi Pujol va ser generos amb Heribert Barrera i no amb CC-UCD que tenia mes escons-, mentre que des de 1999, Esquerra prioritza la "E", trencant l'unic nexe que tenia amb CiU. A partir d'aqui, dedueixo que qualsevol pacte, sigui amb PSC, PP o Esquerra, es per conveniencia pura i dura i no pas per afinitat de cap mena, que seria el que podria justificar la generositat a "un necessitat Joan Puigcercos".
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.