Ara ja ho sabem d'una font oficial: el CEOP ha comprovat que en una hipotètica consulta sobre la independència hi hauria prop d'un 60 per cent de vots a favor. Era una sospita generalitzada, però fins ara no s'havia fet la pregunta directa en un sondeig sociològic oficial.
El més sorprenent del fenomen és potser el seu origen. Ha nascut de la base de la societat, gairebé al marge dels partits polítics parlamentaris, que no han sabut representar aquest sentiment ni liderar la seva concreció. El desig de llibertat dels catalans ha trencat finalment el sostre de vidre identitari que feia que molts ciutadans veiessin la independència com quelcom exclusivament vinculat a una qüestió de llengua i cultura, allunyat de la vida diària de la gent. Aquesta limitació ha desaparegut. Les xifres mostren que entre els partidaris de la independència hi ha molts catalans castellanoparlants i que el motiu més important pel qual els ciutadans hi votarien favorablement en un referèndum és l'economia, el greuge sistemàtic d'un drenatge de recursos de la perifèria al centre que ja és insostenible.
Dos factors són els principals motors del creixement de l'independentisme. Un és que Espanya s'ha desempallegat dels seus complexos. Ja no tem ningú i se n'enorgulleix. Ja no cal fer concessions als catalans, que han demostrat que són un gos que borda però no mossega. D'aquí l'estatut escapçat, la recuperació de competències que no s'atura o l'atac a la immersió lingüística. Espanya aplica ja sense reserves el seu projecte nacional. Per això gasta 3.500 milions d'euros per construir un tren d'alta velocitat que només fan servir set viatgers al dia, però que vertebra el territori de manera radial. Tot plegat ha fet obrir els ulls a molts catalans de soca-rel, però també a molts catalans de pares espanyols que parlen castellà i miren Tele 5, que aquí paguen peatge fins per anar al lavabo i quan fan una visita al poble dels pares veuen grans autovies tan gratuïtes com desertes. L'altre factor, sens dubte el més important, és mèrit de les consultes populars sobre la independència. Aquest moviment de base, amb milers de voluntaris arreu del país que van posar diners de la seva butxaca per tirar endavant aquestes consultes, considerades inútils i romàntiques, ha aconseguit un efecte poderós. Han estat com el batec d'ales de la papallona que acaba provocant un tsunami. Aquests voluntaris i les 900.000 persones que hi van participar van situar en l'imaginari col·lectiu dels catalans la possibilitat real d'un referèndum, abans reservat als somiatruites o als radicals.
Vam comprovar que és possible i que només depèn de nosaltres.
Comentaris
És a dir que Espanya abans estava acomplexada i per això, rendida a la por de perdre Catalunya, s'esforçava a dirigir tot els mitjans econòmics (infraestructure s, inversions, instal·lació d'empreses) a Catalunya per no ofendre-la, per mantenir-la dins de l'estat. Però, els temps canvien, Espanya ja no té complexos i inverteix en altres zones històricament marginades, territoris que han estat sempre alimentant de mà d'obra barata i dòcil a Catalunya. I això no es pot consentir És això el que ha dit, Sr Capdevila?
Espligares: Espanya mai ha dirigit esforços per reforçar Catalunya. La primera autopista ens la varem pagar nosaltres. La SEAT la volien a Valladolid (on per cert hi va acabar Renault, francesa què curiós) però FIAT va dir que Barcelona.
La mà d'obra, de barata gens i dòcil menys i si van venir aqui seria per alguna cosa. Si volen descarregar les seves ires que ho facin amb els que els van treure de casa seva. En canvi els voten.
Els espanyolistes espensen que un país li pot demanar a un altre una pensió perque els hi compren coses (ho fan quan esgrimeixen la balança comercial) o que ha de fer prevaler les seves migracions per a mantenir privilegis (Els soldats americans d'origen italià i alemany van anar a matar feixistes italians i alemanys a Europa)
La industrialitzac ió catalana no és cap obsequi, és l'esforç d'una gent emprenedora que va arriscar lo que tenia per a construir una empresa i de retruc una nació, encara que mai hagi estat reconeguda, de la mateixa manera que a les nacions capdavanteres de Europa, cosa que no va ocórrer a la major part del territori espanyol de l'època.
El que ha dit en Javier Espigares, més o menys ja ho he llegit uns quants cops, fan un "puzzle" de la història i el monten diferent, sembla que els queda bé, però no és així com va.
Perdoni-se'm que refredi l'eufòria, però estem on sempre hem estat: qui li posarà el cascavell al gat? Cert que augmenta l'independentis me sobretot econòmic, però molta població que fins ara es mostrava neutra o apàtica ara es polaritza cap al toro d'Osborne. La fictícia cohesió del país s'està esquerdant per mostrar-ne la dualitat. Que no passa res, la vida és dura, tenim instruments democràtics per manejar la situació i geoestratègicament ja no és factible fotre els tancs al carrer. Però tantes flors i violes i tant d'independentis me de poltrona em posen una mica dels nervis.
Deu coneix les nostres necessitats i els nostres anhels. Estem a les seves mans. Faci's la seva voluntat. Demanem-ho en el nom de Jesús, senyor nostre. Amen.
En Mas deia que la societat catalana encara no estava prou madura per l'independentis me. I ara no diu res sobre aquest 60%? Què espera que sigui el 100% qui li ho demani? Molts polítics de Catalunya són una colla de covards o aprofitats que només serveixen per frenar les aspiracions legítimes del nostre poble.Kosovo amb menys percentatge ja és lliure!
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.