Els alcaldes i regidors que acaben d'aterrar als ajuntaments són uns herois perquè es trobaran les arques municipals buides i hauran de fer front a una societat més tensionada per la crisi econòmica. Menys recursos a l'ajuntament però més exigències al carrer. Per acabar-ho d'arrodonir, alguns dels que ara governen havien criticat el sou dels anteriors alcaldes i donat peu al populisme en temps d'indignació ciutadana. I resulta que alguns d'ells, contradient-se sense cap pudor, no només no s'ajusten el sou en sintonia amb les retallades de l'administració sinó que se l'apugen amb percentatges d'escàndol. La gent que injustament col·loca tots els polítics al mateix sac té més artilleria per atacar-los.

Ells s'ho han buscat. Fan política barata amb els sous dels altres, se'n lamenten quan els retreuen el propi, i són incapaços d'establir per llei les retribucions dels electes en funció dels habitants del municipi i de la dedicació al càrrec. Com que cada alcalde i equip de govern es pot fixar el sou que vulgui, fent cas de les orientacions de les entitats municipalistes o esquivant-les, a la majoria d'ajuntaments del país l'inici de cada mandat genera confrontació política per l'aprovació d'aquestes retribucions. I més ara amb la crisi i el malestar social. Caldria, doncs, una regulació per llei que eviti aquesta mena d'espectacles i algunes situacions que criden molt l'atenció.

Dies enrere vam veure l'alcalde de Mollet del Vallès perseguit pel carrer perquè es volia apujar el sou més d'un 30% i finalment va fer marxa enrere. Recentment hem sabut que el nou alcalde del Port de la Selva s'ha apujat el sou un 170% respecte al seu predecessor. Que el govern d'Arbúcies costa un 200% més que l'anterior, i el de Vilafranca del Penedès, un 50% més. També sabem que l'alcaldessa de Vallirana s'abaixa el sou un 35% i que les quatre alcaldies de la CUP redueixen les seves retribucions. Hi ha casos d'alcaldes que diuen a so de bombo i platerets que “renuncien” al sou de l'ajuntament, però, és clar, ho fan per imperatiu legal i perquè cobren més diners com a diputat o senador, una altra versió de demagògia i confusionisme. No tenen remei.