Una primera reflexió, de tipus generalista, és que cap contesa electoral no és la fi del món, en el sentit apocalíptic que, si no t'hi presentes, desapareixes per sempre. Relativitzar els esdeveniments polítics i emmarcar-los adequadament en el seu context és un exercici saludable. Així doncs, ens aproximem al tema sense apriorismes electoralistes ni absolutismes de signe contrari. Però, això sí, amb la intenció de fidelitzar i ampliar l'electorat independentista.
Entenem que el full de ruta cap a la independència del Principat de Catalunya i del conjunt dels Països Catalans passa pel fet que aquesta sigui proclamada pels representants polítics de la nació catalana, amb les pertinents ratificacions referendàries posteriors, si escau. Aquest procediment entra dintre d'allò que és acceptable –i que ha estat acceptat ja, en altres casos– per la legalitat internacional. És cert que aquesta també acceptaria, sense proclamació prèvia, el resultat favorable a la independència obtingut en un referèndum amb una participació superior al 50% del cens i convocat des de les institucions existents, però l'Estat (antidemocràtic) espanyol, així com el francès, impedeix una tal convocatòria de referèndum. Per contra, amb les armes del dret, no poden impedir que es faci una declaració unilateral d'independència ni els efectes i els reconeixements posteriors.
En aquesta perspectiva, els representants polítics cridats a protagonitzar una declaració d'independència són, en primer lloc, els diputats als parlaments autonòmics, especialment el Parlament de Catalunya, seguits per alcaldes i regidors de tot el territori nacional. És a dir, aquells qui han estat elegits per exercir i gestionar determinades quotes d'autogovern i que, un cop constatada la insuficiència d'aquest autogovern, fan el pas d'anar més enllà i reclamen i proclamen l'autogovern màxim, és a dir, la independència política. Una declaració d'independència realitzada per una majoria d'aquests representants polítics del nostre territori serà presa en consideració, amb tota seguretat, per les instàncies internacionals.
D'altra banda, els diputats al Congrés espanyol, com així mateix aquest Congrés al complet, no entren en el full de ruta de la proclamació d'independència. De fet, no hi tenen cap paper ni funció, ja que no passa per aquest parlament ni l'acte de proclamació ni els actes de reconeixement posteriors, per bé que des d'allà poden interferir-los o reforçar-los amb gestos i declaracions polítiques, que sempre seran alienes a un procés (de reconstrucció nacional) intern de la nació catalana.
Per tot això, la presentació de candidats en aquestes eleccions generals espanyoles per part de l'independentisme català és una qüestió secundària en el procés d'independència. Fins i tot, prescindible. En qualsevol cas, sotmesa a valoracions d'oportunitat conjuntural, com a possible element “extern” reforçador del procés. Per exemple, un reforçament del procés fóra l'abandó del Congrés espanyol per diputats catalans com a gest coherent de suport a la proclamació d'independència, realitzada a Catalunya. Però al capdavall, independentistes o no, a aquests diputats no els en quedaria una altra, no tindran altre remei que marxar de Madrid, davant de la nova situació creada.
En les circumstàncies actuals, immersos en un procés emergent de creixement independentista, res no indica que calgui la presència de l'independentisme català en una cambra carpetovetònica, on la marginalitat i el menyspreu els tenim assegurats. Una cambra on dos partits nacionalistes espanyols s'alternen en el govern (en la designació del president del govern) i escenifiquen una comèdia de pseudodemocràcia, sense permetre-hi ni tan sols l'ús de la llengua pròpia de més de vuit milions de ciutadans d'aquest estat. Una cambra on no és possible fer una política independentista catalana.
Així doncs, creiem que el millor per a la nació catalana és prendre el màxim de distanciament possible respecte a aquesta cambra a dues veus i que l'independentisme català adopti una opció política conscient de forma unitària, un lloc de trobada conjunt: ni presentar-s'hi ni votar-hi, és a dir, l'abstenció activa en aquestes eleccions espanyoles. En un clima d'entesa i de futur. Que tenim molta feina pendent a casa nostra i res a fer a Espanya.
També signen aquest article: Víctor Alexandre, Agustí Barrera, Jordi Bilbeny, Núria Cadenes, Toni Cucarella, Joan Daunis, Patrícia Gabancho, Jordi Miró, Isabel C. Simó, Agustí Soler, Santiago Vilanova i Josep M. Ximenis.
Comentaris
És evident que a les corts espanyoles no hi hem d'anar a construir res. No és possible posar cap granet de sorra que ajudi en el camí d'alliberament nacional català. Anar-hi a ser passius tampoc té cap sentit. Però anar a boicotejar i destruir des de dins com fan els espanyols a Catatalunya, Balears i València, no només és el que es mereixen, sinó que pot tenir uns efectes pràctics considerables. Penso que s'hauria de contemplar la possibilitat.
No presentar-se a les eleccions Espanyoles és un error. Només beneficia als partits majoritaris amb aconseguir més vots i mésdiputats. El que hem de fer els Indepdententist es es presentar-nos. Anar a Madrid i deixar els escons buits. També podem fer una aliança amb Bildu i boicotejar les corts Espanyoles. També podem anar a les corts, jurar la constitució i acabar cada vegada amb el micro apagat pel simple fet de parlar el nostre idioma.... hi ha mil opcions, però l'opció de NO PRESENTAR-se és la més COVARDA, simple i sencilla que podem fer els Indepdentistes vers a un Estat que cada dia ens ataca, tal i com hem vist fa pocs dies amb atacs cap a la nostre llengua i cultura. JO aniré a votar i votaré amb clau Catalana, i si els catalans no som prou valents per fer un Bildu Català votaré pel bé de Catalunya amb el Nas tapat, però votaré!
Ah, i em deixava una cosa, potser la més important. Els Independentiste s tenim una responsabilitat vers als altres pobles dels Països Catalans: València, Mallorca, Franja d'Aragó. Si des de Catalunya no podem defensar els seus interesos acabar prohibint TV3 a cada lloc, persecusió de la llenga Catalana en aquest indrets, o... o potser ja està passant. RESPONSABILITAT, els independentiste m hem d epresentar-nos i plantar CARA! Amb dos collons!
Un 'full de ruta' complet, ben allunyat del bla, bla, bla eixordador i del 'anar passant' amb què ens anestesien continuament des de les institucions i els mitjans a sou. Un pla d'actuació al que només li manca una cosa: El vot massiu dels independentiste s catalans.
Penso exàctament el contrari: els escons que obtindria una coalició independentista, si no es presenta, els obtindrà el PSC, CiU O EL PP... S´ha de treballar des de dins del sistema espanyol per sortir-ne. Des de fora, no existeixes.
A Madrid politicament fa anys que no se m'hi ha perdut res. És un error avalar un sistema que només busca la recaptació. Dir "Good bye Espanya" és precisament deixar-los sols.
Us equivoqueu del tot. La gent que no voti, quan guanyi el P.P. o el PSOE, és igual, s´en adonarà que aquesta actitut no porta enlloc. Vaig votar S.I. a Badalona, i va ser com llençar el vot. Ara entre la CiU del cobard Falcó i el PP de l´Albiol sens menja la merda. El que heu de fer és platejar una iniciativa valenta, que demani coses com la reforma de la llei electoral, la derogació del Constitucional, la llibertat de referendums etc. que facin que almenys hi hagi un atractiu per votar-vos, una opció forta, clara i neta que no ens deixi amb la sensació d´haver llençat el vot i haver permès la victoria per super majoria absoluta dels cafres del P.P.
Subscric el què diuen Josep Pla, Xavier Vilaseca i Francesc Pomera. Sí a la lluita electoral en tots els fronts, obertament i amb valentia.
No presentar-se és amagar el cap sota l'ala. Suposo que aquesta gent (molts d'ells de l'esquerra més rància i tronada, prosoviètics no reconvertits) temen presentar-se i no treure prou vots per guanyar cap escó. Llavors raonen: "Millor no ens presentem, així romanem purs i immaculats i no ens arrisquem a fracassar miserablement". Però en el sistema que tenim, ens agradi o no, al final l'únic que compta són els diputats que elegim; si a Catalunya només elegim diputats dels partits unionistes perquè els independentiste s ens abstenim o no ens sabem unir, anem ben venuts. A vosaltres que us agraden les consignes esquerranoses altisonants, què se n'ha fet d'aquella que deia "l'única lluita que es perd és la que s'abandona"?
Jo proposo de votar amb una butlleta de les que s'han fet servir en les consultes sobre la Independència. Evidentment una del SI. Segurament és el que jo faré.
No presentar-se és molt romàntic però poc pràctic, crec que la millor idea és fer-ho en una coalició indendendentist a ((ERC; SI; CUP) tipus Bildu és la manera de no lliurar vots a PPSOE ni CyU que són partits autonomistes
Amb perspectiva històrica és tornar a cometre un error. Quan en el 1978 es va fer el referèndum per la Constitució, els partits que consideràven que no complia les expectatives, van promoure l'abstenció (activa), avui dia ningú és recorda del alt índex d'abstenció, només de que es va votar que SI. En canvi en el Paiï Basc, és va promoure el NO i és l'única Comunitat Autònoma en que no és va aprovar la Constitució. No tornem a fer el présec.
...Sembla que els esforços des del "Reino de España" per SILENCIAR l'Independentis me Català compta amb el suport del mateix (suposat) independentisme... El CIS està ben establert i introduït... Sembla que tenim l'enemic a casa.
Aquesta veu igualment, si no més, qualificada que aquelles que subscriuen, diu que no hi ha creixement independentista, sinó que els números (com per exemple els de les ultimes eleccions) més aviat parlen d'una davallada independentista.
Aquesta veu exigeix a aquelles altres que no s'arroguin la facultat de representar ningú, o ningú més que els electors que els han donat els pocs escons dels que disposen algunes d'elles o alguns dels seus seguidors per un temps limitat.
Aquesta veu, amb igual dret que les altres, i igualment qualificada si no més, les demana de deixar-la en pau.
Heribert Barrera: "cal un front unitari dels independentiste s per a les properes eleccions espanyoles que porti diputats catalans que defensin de veritat Catalunya i això només es pot fer boicotejant l'estat espanyol i les seves institucions". (9-7-2011)
Aquestes reflexions DAVANTA LES ELECCIONS ESPANYOLES amb uns enraonaments impecables des del punt de vista dels candidats dels partits independentiste s planteja una situació paradoxal des del costat del votant independentista:
Se li demana al votant independentista, al ciutadà català que sent de forma més extrema i angoixant l'opressió identitària, la manca de llibertat nacional i té més clara l'espoliació econòmica; se li demana al ciutadà independentista que en comptes d'ampliar els seus drets i llibertats polítiques renuncie a les que ja en té. Que renuncie a la mínima possibilitat que ara té d'influir en la política de l'estat opressor. O que voti a un dels partits que es presenten que ara segur ja no seran de cap manera independentiste s.
No estic d'acord en no presentar-se. Demanar el vot en blanc o l'abstenció és regalar el vot als que si que es presenten.
El que cal es presentar-se i, si de cas, deixar els escons en blanc. Aquesta serà la meva opció de vot, vosaltres mateixos.
No cal pas abstenir-s'hi, sinó votar nul, amb la paraula màgica: "Independència". Així encara els acollonirem més, perquè l'abstenció pot tenir moltes altres causes.
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.