Òmnium Cultural ha mogut fitxa i les reaccions han servit per deixar tothom retratat i per adonar-nos que ens esperen temps difícils, en què caldrà fer accions i prendre decisions tan complicades com arriscades.

Muriel Casals va amenaçar amb mesures d'insubmissió fiscal si no s'assoleix quelcom semblant al concert econòmic. És molt probable que aquestes accions no es puguin dur mai a terme, perquè l'Estat té mecanismes per impedir-ho, però la jugada d'Òmnium té la virtut d'obligar-nos a pensar, i a descobrir que les alternatives són escasses, i que en tots els casos comportaran trencar l'ordre establert, i saltar les barreres de la legalitat vigent.

El govern s'ha apressat a dir que valoren la preocupació de la societat civil però que ells aniran a negociar a Madrid un nou pacte fiscal. Una jugada semblant a la del nou estatut, que tindrà les mateixes conseqüències: obrirem el meló i perdrem bous i esquelles. L'estatut vigent és infinitament pitjor que l'anterior, senzillament perquè ja no forma part del bloc constitucional i té menys jerarquia que qualsevol norma estatal.

Amb el finançament passarà el mateix. El resultat de l'anterior negociació havia de ser magnífic, amb la creació d'uns fons que compensarien l'esforç fiscal català. Finalment, aquests fons no es paguen o no tenen dotació pressupostària, i estem pitjor que abans. L'any vinent, anirem a reclamar el concert i tornarem amb la cua entre les cames, perquè Espanya ja no ens tem, i sap que ja no calen concessions cap a uns catalans que es queixen molt però que mai no actuen.

Des del PSC han celebrat que el govern apostí per complir la llei, en comptes de jugar la carta proposada per Òmnium, que seria il·legal. És clar que qualsevol pas per augmentar la sobirania de Catalunya és i serà il·legal en termes espanyols! Ja ho va deixar ben clar la sentència de l'Estatut. El gran error dels catalans és pensar que podrem arribar a la plena llibertat pels camins de la legalitat espanyola. Mai no autoritzaran un referèndum, mai no reconeixeran el català com a llengua oficial, mai no ens atorgaran el concert econòmic, mai no deixaran de lluitar contra el sistema d'immersió lingüística, mai no abandonaran el disseny radial de les infraestructures.

No ens escandalitzem pas: caldrà incomplir la llei, amb mesures de desobediència fiscal, convocant consultes il·legals i fins i tot declarant la independència. No passa res, l'apartheid era legal a Sud-àfrica, la persecució dels jueus era legal a Alemanya, els negres estaven obligats per llei a cedir el seient al bus als blancs als EUA, però tot això va canviar perquè algú va decidir incomplir la llei.