A vegades tinc la sensació que els periodistes viuen més. No pas pels 99 anys de Carles Sentís, el qual uns voldrien al cel i d'altres, a l'infern. La gràcia del periodisme és viure cada dia una situació diferent. Hi ha poques rutines, tret dels periodistes que prefereixen viure escarxofats a la redacció. Anys enrere aquests solien manar perquè les tecnologies no eren portàtils, mòbils: el telèfon, el teletip, la màquina d'escriure. Ara ja no: amb un smartphone fas el fet, a la redacció, a Montjoi, a la Mare de Déu del Mont o a Washington...
El blasmat Carles Sentís en va viure moltes per ser periodista, no pas per 99 anys; sap més el diable per periodista que per vell. No va exercir la integritat política: va festejar amb el feixisme, va ser al judici de Nuremberg contra els nazis, a l'enterrament de JFK, va denunciar problemes socials, va ser un defensor dels aliats, i li atribueixen el mèrit de la vinguda de Tarradellas –que no el podia veure–, i s'ho va muntar la mar de bé.
De totes les coses vistes per aquest personatge tan controvertit com Josep Pla o Francesc Cambó, dels quals cal matisar-ne tant les coses bones com les dolentes, el canvi tecnològic és el més important. Fins a final dels anys vuitanta es va redactar amb màquina d'escriure. Llavors van entrar unes computadores rudimentàries. Més endavant, les web. I el futur no sabem cap a on va. Hi ha futur i prou.
Comentaris
Molts comentaris que llegeixo a la premsa opinant sobre la trajectòria de Carles Sentis, semblen inspirats els comentaris fets després de la mort de Josep Pla. La guerra civil no donà cap sortida a les persones d´origen burgés . Devant de conservar la vida. Que Voleu?
Els critiquetes d'en Sentís hauran d'explicar als néts moltes coses. Com el perquè de fer un inepte impresentable com Montilla president... però no han hagut de fugir del país perquè "els bons" els volien matar. I en el 36 es mataren periodistes (Planas) o perseguiren polítics (Gasol) que eren més republicans i catalanistes que la púrria de desgraciats assassins que s'apoderaren del carrer. Que un periodista ignori això no té perdò.
L´Eudald, te molta raó, la reconeguda valua professional del Sr Sentís, no pot variar perque en el seu temps festeges amb el feixisme, pero també hem d´admetre, que si hagué militat en el bándol contrari no hagues disposat de les mateixes oportunitats
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.