El president del Congrés, José Bono, crida l'atenció al ministre d'Indústria, Miguel Sebastián, perquè té el costum de treure's la corbata a l'estiu, en un gest que vol conscienciar que cal reduir la despesa energètica. Mentre els dos socialistes es discuteixen per un assumpte d'alta preocupació ciutadana com la corbata, els conservadors enllestien l'operació de neteja a València. L'últim servei de Francisco Camps a Mariano Rajoy es perpetrava a la tarda, amb la dimissió del president valencià com a últim acte de servei a la causa del PP en la cursa cap a La Moncloa. Uns es treuen la corbata, absolutament aliens als problemes de l'Estat, i els altres es treuen els vestits (els del suborn del cas Gürtel) per no tenir càrregues preelectorals. És el resum d'una jornada esperpèntica de la política espanyola perquè, no ens enganyem, això de Camps i la seva dimissió no té a veure amb el País Valencià sinó amb la precampanya de Rajoy.

Mentrestant, a Catalunya, el PP tanca els serrells del pacte de govern a la Diputació de Barcelona i s'absté al Parlament per permetre l'aprovació dels primers pressupostos del govern d'Artur Mas. Són també els primers comptes que no creixen sinó que disminueixen, amb una retallada del 10% que provoca situacions doloroses, neguit i un cert desànim col·lectiu. Diuen que el pacte fiscal el deixen per al segon semestre, ja ho veurem amb les eleccions espanyoles entremig. No hi ha relat, insisteixen aquells opositors que desmereixen els esforços titànics de l'executiu nacionalista per enlluernar Europa, ara que Europa està feta un nyap.

El diputat que ha votat al costat de CiU a favor d'aquests pressupostos fins a final d'any és Joan Laporta, soci d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona, que aquesta setmana apareixia fotografiat a Formentera sense corbata ni vestit, un altre estil de la moda prêt-à-porter dels polítics. Una imatge gens innocent que forma part de la persecució a l'expresident blaugrana. Havà i ampolla de xampany francès a la mà, a bord d'un vaixell, la imatge colpeix els que miren els polítics i esperen de la política, a part de solucions, un mínim de pudor.