Escric aquesta xocolata de Bristol estant i aprofito l'avinentesa per fer-vos un petit resum de les reflexions habituals dels anglesos als quals acostumo a atabalar amb un tema recurrent de les meves visites al Regne Unit: Escòcia i la voluntat del seu primer ministre de convocar un referèndum d'independència, les eventuals reaccions de Londres i les inevitables comparacions amb Catalunya.
Aquest cop em costa més que mai parlar d'aquests temes amb els meus amics britànics, perquè el serial Murdoch capta tota la seva atenció, amb un ritme televisiu que deixa anar nous detalls reveladors cada cop que l'audiència decau. Tanmateix me'n surto i aconsegueixo fer-los parlar del meu tema favorit i els seus raonaments em resulten molt familiars. Els anglesos estan una mica farts dels escocesos i les seves constants queixes i reivindicacions. Consideren Escòcia una part important del Regne Unit i no els fa cap gràcia una eventual separació. Creuen que Salmond i el seu Partit Nacional Escocès ja cansen quan demanen un millor finançament, perquè des de l'inici de la devolution no han fet res més que obtenir més diners i més autogovern. Asseguren que sense els diners de Londres els escocesos viurien en la misèria, i no volen ni sentir a parlar del petroli del mar del Nord, que consideren que no entra en l'equació de les balances fiscals. Viuen com un greuge insuportable que els anglesos hagin de pagar milers de lliures cada any per anar a la universitat, alhora que els escocesos gaudeixen de gratuïtat absoluta en els seus estudis superiors.
És a aquestes alçades de la conversa quan sento una mena d'alleujament. Penso que tant que ens emmirallem en els escocesos i ens queixem del tracte de Madrid vers Catalunya, i al cap i a la fi la seva situació no es tan diferent de la nostra. Les queixes dels anglesos no són tan diferents de les de l'espanyol mitjà respecte de Catalunya. El miratge s'acaba ràpidament. La conversa continua i les similituds s'acaben aquí, malauradament. Esmento la possibilitat d'un boicot als productes catalans per part d'Espanya en cas d'una eventual independència i els meus amics anglesos em miren amb estranyesa. Explico el mandat constitucional de l'exèrcit de mantenir la unitat d'Espanya i riuen amb incredulitat. És aleshores quan entenc per què els britànics són dels pocs que poden escriure la paraula democràcia amb majúscules. Els anglesos intentaran evitar la independència d'Escòcia, però en cap cas ignoraran la voluntat dels escocesos. “Murdoch és australià, no pas anglès”, em recorden.
Comentaris
Sr. Capdevila, a) El govern angles va advertir que el previst referendum d'Escocia no podria ser vinculant perque les consultes constitucionals corresponen al parlament de Westminster. Si el primer ministre escoces, malgrat les advertencies, s'obstines amb fer-lo vinculant... per que no pregunta als seus amic anglesos que passaria? Potser "riuen amb incredulitat" i diuen que Escocia mai ho faria... perque son "democrates amb majuscula". Per que no els hi pregunta que passaria si Escocia declares unilateralment la independencia? Em sembla que la resposta seria la mateixa. b) Insisteixi als seus amics: Que passaria si malgrat ser "democrates amb majuscula", i malgrat les advertencies, Escocia fes una declaracio unilateral? Igual somriuen i li recorden que l'exercit angles ocupa Irlanda del Nord. Per que no els hi pregunta (potser torna a sentir... "una mena d'alleujament") i ens comunica les respostes en el proper article?
c) Sobre "el mandat constitucional de l'exercit de mantenir la unitat d'Espanya", suggereixo llegir "Sobre el articulo 8 de la Constitucion" de Miguel Herrero de Miñon, pare de la Constitucio, a El Pais (23-01-2006). Descobrira que quan es consideres amenaçada "la independencia, la soberania, la integridad o el orden constitucional", el Congres dels Diputats hauria d'autoritzar al govern per declarar l'estat d'alarma, l'estat d'excepcio o l'estat de setge. Nomes en el cas que l'autoritzes a declarar l'estat de setge, el govern podria emprar l'exercit, naturalment sota les seves ordres. Res a veure amb Milans del Bosch sortint amb els tancs pel seu compte, que es el que voste interpreta de l'article 8. Per cert, per que no pregunta als seus amics anglesos, com es que siguent "democrates amb majuscula" mantenen subjugades, segons el Comite de Descolonitzacio de l'ONU, deu de les setze colonies que encara hi ha al mon?
Els tancs són tancs, tant en versió Milans, com en versió Xacón.
Amb tancs o sense tancs, en cas de declaració unilateral d'independencia, tan a Catalunya com a Escocia, no pasará res, perque els tancs els porten personas, i avui en día no hi ha personal disponible per fer una guerra civil com la pasada ni aquí, ni allá... i a mes a mes, tots els tancs, avui en día están sota el comandament de la OTAN, que al no dependre ni de Wetsmister ni de Madrid, no podrían actuar. Brsel-les, no ho permetrá mai, una cosa així.
Xavi Pages Roca (Banyoles), em sembla que si no sap diferenciar els tancs "versio Milans" dels tancs "versio Chacon", tampoc sap diferenciar la dictadura de la democracia. Suggereixo posar-se a estudiar.
Ferran de Miguel Barnils (Cerdanyola del Valles), em sembla que "els tancs" -l'exercit (espanyol o angles)-, nomes estan "sota el comandament de la OTAN" quan hi ha missions especifiques. En qualsevol cas, tampoc crec que sortissin el carrer en cas d'una declaracio unilateral. La Unio Europea, despres de declarar que el conflicte es un "assumpte intern d'Espanya", obligaria a negociar recolzant, logicament, al seu soci (Espanya). El maxim positiu que se n'obtindria, al meu entendre, es un Estat federal.
o tambe una declaracio unilateral d'independecia, que per mi seria lo ideal! prou de anar ambpunyetes , si voeln vindre amatar catlanas patritas amb els tans o ha cops de pedra es cosa seva, nosaltres no atquem a dingu i ells quedaran devant dels ulls del món com els que son , que cada un pensi aqui el calificatiu mes escayent! qui pot justificar que imposin las lleis d'unparlament extranger i la voluntad d'unpoble que no ens estima per decidir el nostre futur com nacio, Catalunya no pot esperar d'espanya res mes que el que ens han donat els ultims 300 anys, opresio,espoli i bombardeigos cuan reclamen els nostres drets, d'aixo en savem mol els catlans i d'aqui la por a reclamar els nostres drets nacionals, ara que la societat a nivell mundial esta camvian pot ser tenim l'oportunitat de tornar a tindre una Catalunya rica ,plena i sobirana .VISCA CATALUNYA INDEPENDENT
rtem 300 anys d'opresio hi espoli.
Jaume Inde (Tarragona), uf! massa temes oberts de cop, aixi que em limitare a respondre la pregunta concreta que em fa: "Com faria voste per recuperar l'estatus anterior al decret de nova planta?". Doncs de la mateixa manera que van recuperar/aconseguir la independencia els darrers estats europeus: Aprofitant l'oportunitat -que en aquell cas va ser la desfeta de la URSS- quan es presenti. I mentre, treballar per a mantenir el pais en les millors condicions possibles.
amb aquest moment semble que s' estan donan las condicions, espanya forma part de ple dret dels PIGS! cuan creu voste que la ocasio sera mes propicia?
Jaume Inde (Tarragona), per sort, no soc jo qui ha decidir quina es l'oportunitat.
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.