Tres-centes mil gràcies
“Fins ahir, 1.606 subscriptors de l'Avui i d'El Punt ens havien fet arribar la seva opinió sobre el diari que avui ja és una realitat”
Ara fa un mes, de la seu central de l'Avui i El Punt van sortir més de vint-i-tres mil cartes. Eren vint-i-tres mil cartes personalitzades, dirigides a cadascun dels 23.000 subscriptors que El Punt i l'Avui tenen actualment. Se'ls explicava que el 31 de juliol, exactament avui, El Punt i l'Avui unirien les seves capçaleres i naixeria El Punt Avui. Se'ls explicava com seria el diari que avui tenen a les mans –que continuarà transformant-se fins al setembre– i se'ls convidava a dir-hi la seva. Un cop enviades, a El Punt i a l'Avui es va fer una mena de silenci. Un silenci tens en espera de saber què passaria. Fins ahir, 1.606 lectors, per telèfon (1.336) o per correu electrònic (270), ens havien dit què en pensaven. I una majoria aclaparadora –fins a l'extrem que només 19 lectors s'hi havien mostrat clarament en contra– han donat el vistiplau a l'operació i l'han aplaudida amb més o menys entusiasme. Vam respirar més tranquils, és cert. Però no hi ha res fet. I seria un error pensar que avui és la prova de foc definitiva. No. La prova definitiva és demà. I demà passat. I l'altre. I l'altre. Perquè volem ser-hi molts anys. I això només serà així si aconseguim renovar dia a dia la confiança que fins ara ens han dipositat els tres-cents mil lectors que ens atorga el darrer Baròmetre de la Comunicació. Junts, l'Avui i El Punt, som millors. I els ho demostrarem. L'Avui va néixer el 23 d'abril del 1976, i jo no hi era. El Punt va néixer tres anys després, el 23 de febrer del 1979, i jo tampoc hi era. Per això, després de gairebé trenta anys fent de periodista, veure néixer El Punt Avui és un privilegi. I espero que el comparteixin. Bones vacances i fins al setembre.
