La figuera de l'Albufera

Semblaria contradictori que el president del consell editorial d'un diari aprofités el seu article per criticar articulistes que hi col·laboren setmanalment sense citar-los i atribuint-los acusacions sense prova ni fonament. Un lector em va advertir dilluns que Vicent Sanchis ho hauria fet amb el seu articlet Catarroja descoberta! El destinatari de l'estirabot seria jo mateix, ja que es referia al contingut del meu article anterior, titulat L'esbarzer republicà, però parlava d'opinadors que han tingut responsabilitats públiques l'anterior legislatura. El lector insisteix que m'he de sentir al·ludit, tot i la meva estupefacció.

Vicent Sanchis pretén erigir-se en inquisidor d'opinadors –fent servir el seu llenguatge–, concedint-nos el beneplàcit o reprovant-nos en funció del que aquí escrivim? O, pitjor encara, en funció de l'anterior etapa professional d'algun de nosaltres? Durant quatre anys vaig dirigir l'agència de notícies del país, i això no m'inhabilita per opinar de l'actualitat política o de qualsevol partit, inclosa ERC, CiU, PSC, ICV, PP... Només faltaria. O és que li hem de demanar permís? És com si algú considerés que el senyor Sanchis està desautoritzat per escriure segons què pel fet d'haver dirigit anteriorment l'Avui o d'haver treballat en altres projectes la dependència econòmica i política dels quals no tindria sentit entrar ara a comparar-la en relació amb l'agència pública. Mai no se'm passaria pel cap censurar-lo com fa ell alegrement.

Fa més de vint anys que em dedico al periodisme. Vaig començar entre 1989 i 1990 fent de corresponsal d'El Punt a la meva comarca. He dirigit les edicions d'El Punt a Rubí i el Maresme, i vaig ser redactor en cap a Barcelona. Aquí, doncs, hi escric de fa tants o més anys que el senyor Sanchis. No sóc jo qui parla d'heretges ni de sectes. No és el meu estil ni el meu llenguatge. Tampoc no estic caient de la figuera perquè mai no he pujat a cap. Intento trepitjar de peus a terra i que siguin els lectors els que jutgin.