Com a arquitectes tenim l'hàbit de mirar el territori de forma global i planificada. Això fa que la nostra forma de treballar sigui, a la vegada, plantejant el contorn en què ens trobem, entenent-lo com una globalitat i arribant al detall més concret. Cal resoldre els petits problemes però sense perdre de vista el conjunt i l'entorn.

Aquesta manera de treballar no coincideix en la manera de fer en molts dels ajuntaments del Vallès. Un territori (dues comarques) amb una especificitat molt gran, ja que la proximitat a Barcelona ens genera una relació –a vegades dependència– molt important. Arriba a provocar la manca d'alguns serveis que en altres àrees amb menys població sí que tenen.

hi ha quatre circumstàncies que li donen a aquest territori una entitat pròpia: una és la geogràfica, en tant que ubicat en una vall entre la serralada litoral i la prelitoral; una altra són les comunicacions, mentre la B-30 parteix el Vallès longitudinalment en dos, la centralitat del tren no genera un teixit comarcal, sinó que va comunicant cada una de les parts amb la capital de manera independent; la tercera és la indústria, que fa del Vallès, possiblement encara ara, el motor productiu català diferenciant-se de la zona més urbana de Barcelona; i finalment una certa barreja existent entre les ciutats i els pobles o urbanitzacions, o entre la indústria i els camps i els parcs naturals.

Mirant el plànol de la comarca es veu la gran quantitat de nuclis urbans en molts casos molt propers, tenint la majoria municipi propi. Si tenim opció de veure el detall, es pot veure la forma autònoma com funciona cada un d'ells, generant el seu propi ordre formal. I és que cada Ajuntament es limita a planificar fins al límit on arriba la seva gestió, sense valorar que els àmbits d'ús de la població no coincideixen amb els límits municipals.

És evident que cal treballar en equip, per això és bo que administrativament es planifiqui pensant en la globalitat encara que s'acabi gestionant dins de cada àmbit. Cal una gran relació amb l'entorn, i per tant amb els altres municipis.

Es podria reduir el nombre de municipis fent-los més grans, agrupant ajuntaments de forma més semblant a Madrid, fet que podria permetre una millora en l'eficiència de gestió per reducció de càrrecs i de despeses fixes, però això aniria en contra de la funció dels municipis, aquella que permet servir al poble des d'una proximitat màxima.

Vistos els avantatges de la immediatesa dels petits municipis diferenciats, en lloc d'un de gran, caldria demanar als nous responsables municipals que, sense perdre el sentit d'aquella proximitat, es plantegin la seva situació en el contorn. Que no perdin la visió global, tot i tenir la sort de tenir termes municipals diferenciats, i que quan es plantegin creixements, infraestructures, serveis..., pensin en el municipi del costat.

No es pot entendre que la ronda Oest d'un terme passi molt propera a la ronda Est del veí. És tan absurd com que un equipament –una deixalleria, per exemple– estigui al límit amb el terme municipal veí i que no s'estudiï la possibilitat de compartir-la. No es pot treballar de forma tan absolutament autònoma, i estic segur que els companys tècnics d'un ajuntament no tindran massa problemes per reunir-se amb els de l'ajuntament del costat, i que això pot generar punts de trobada i millores en l'eficiència aprofitant les experiències dels altres.