Un estudi concloïa recentment que el servei de Bicing a Barcelona arribava a salvar vides. Agafant una mostra de 25.000 abonats al servei que abans no anaven en bicicleta, la investigació dictaminava que 12 d'ells s'estalviarien de morir aquell any. La conclusió era que la mortalitat entre els clients del servei baixava un 23% gràcies al Bicing. A pesar de la grandiloqüència de la dada, no vol dir, però, que no s'acabin morint. Fa l'efecte que necessitem estudis per a tot i arreu que reforcin els beneficis de tendències i estils de vida. I alhora, que els recobreixin d'una aura mítica, gairebé santificant. El sentit comú, per si mateix, ja ens portaria a pensar que anar en bicicleta fa bé, però quan la cosa queda provada científicament sembla que no s'admeti fum de dubte.
L'afirmació de l'estudi, que en un altre àmbit i temàtica no dubtaríem a qualificar de demagògica, pel que fa al cas ens deixa embadalits. Tibant aquest fil argumental, s'arriba a preguntes inquietants: si el Bicing pot salvar 12 vides a l'any, aquests dies –des d'avui i fins diumenge– que hi ha una parada tècnica en el servei, quantes persones agonitzaran? Amb la seva aturada temporal, quantes vides es retallaran?
L'aura llegendària del Bicing ha fet exportar-lo a d'altres ciutats de l'àrea metropolitana. En algunes, el flamant servei ha tingut una sorollosa estimbada. A priori, no sembla que costi tant d'entendre que Barcelona té unes característiques singulars. En la seva gènesi, un estudi d'aquesta mena fóra el mateix que destacar els beneficis de l'anar a peu i afirmar, amb aire greu, que gràcies a caminar se salven una desena de vides. Ben mirat, tampoc en som tan lluny: un altre estudi recent assegurava que fer exercici 15 minuts al dia –amb això ja s'hi compta caminar a preu fet– allarga la vida tres anys. La regla lògica encara ens duria a pensar que una mitja hora diària d'esport ens farà viure sis anys més, a comptar a partir de no se sap on. És clar que aquest conjunt d'estudis no deuen preveure el seguit de contingències que creuen una vida. Tot són fórmules matemàtiques i aparentment perfectes per crear la il·lusió d'un domini sobre cos i designis. Un elixir de vida quasi eterna destinat justament a això: a limitar-se al miratge o a la demagògia.@aballbona
Comentaris
Si, vaig llegir l'article. Pura demagògia. A la immensa majoria de ciutats de Catalunya, el bicing com molt be diu a sofert una sorollosa estimbada. El que caldria conèixer és si també a Barcelona l'estimbada existeix. En principi caldria conèixer la xifra dels diners malbarats en aquest afer. El Bicing pot ser tant saludable com l'anar a peu, els riscos però, són infinitament superiors, tant pels que el practiquen, com pels pobres peatons que veuen invadit violentament el seu espai vital, això, si no són envestits de manera traumàtica donant-se despres el ciclista a la fuga. Les bicicletes antigament, portaven un número de registre i pagaven els seus impostos amb la obligació de portar timbre i llum a la nit, al davant i al darrera. Avui, a més de no pagar cap impost, circulen amb una impunitat esfereidora per on els plau, amb el dret (es creuen) de fer apartar fins i tot els peatons. No calen tants estudis, per arribar a la mateixa conclusió.
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.