Cap a l'estat propi

Reprenc l'exposició de les bases, estratègia i fases que conformen el Pacte Nacional per a l'Autodeterminació (El Punt Avui, 15/08/2010). L'objectiu és que el poble de la nació catalana sigui reconegut subjecte de dret internacional per decidir si es vol constituir en estat. Atès que aquest dret –i fins i tot la seva existència com a poble– no li són reconeguts en l'ordenament jurídic polític que emana de la Constitució espanyola, el procés per accedir a l'estat propi per vies democràtiques haurà de ser per vies democràtiques noves, fora de les institucions dependents d'aquella Constitució. Cada poble accedeix a l'estat propi per procediments apropiats a la seva situació.

La situació jurídica del Poble català té aspectes positius i negatius. La carta de l'ONU va introduir els pobles en el dret internacional, els reconeix sobirans per decidir si es volen constituir en estat. L'Estat espanyol com a membre de l'ONU va signar la carta, que proclama “la igualtat de drets dels pobles i el seu dret a l'autodeterminació”. L'obstacle jurídic per al poble català per fer ús de la seva sobirania i dret a l'autodeterminació resideix en la Constitució espanyola, al punt 1.2, on diu: “La sobirania resideix en el poble espanyol, del qual emanen els poders de l'estat.” Adoptada per referèndum. I l'estol de lleis i de sentències del seu Tribunal Constitucional, en aplicació d'aquella Constitució, han consolidat nocions com “el titular indivís de la sobirania a tot l'Estat és el poble espanyol” o “els catalans són la part del sobirà poble espanyol que resideix à Catalunya”. I la comunitat internacional està obligada a respectar aquella Constitució i l'ordenament jurídic derivat, i a no prendre en consideració cap procés d'autodeterminació per crear un estat català que s'intenti des d'institucions regides per aquell ordenament, incloent-hi el Parlament de Catalunya. Si ho fes incorreria en ingerència en un afer intern d'un estat homologat com democràtic, Espanya.

Conèixer i assumir la realitat d'aquesta situació dóna bases sòlides que condueixen a haver d'adoptar una estratègia nova i apropiada. Lògicament orientada que el poble català es doti de personalitat jurídica pròpia davant la comunitat internacional i deixi de ser considerat una mena de subpoble del poble espanyol. En conseqüència, hi ha fases i operacions importants del projecte que no poden ser dutes a terme des de les institucions del sistema polític espanyol citades. La societat civil catalana i les seves entitats hauran de prendre, doncs, noves responsabilitats a un nivell més alt, com la creació i elecció d'una cambra independent de representants del poble català, per dotar-nos d'una Constitució catalana. Tot en estreta col·laboració i coordinació, això sí, amb els partits polítics d'obediència catalana que s'hi avinguin. Car els independentistes i nacionalistes conseqüents elegits a les institucions del sistema polític espanyol, si bé no hi poden organitzar l'autodeterminació del poble català ni proclamar la independència, sí que hi poden dur a terme unes tasques molt importants i necessàries en la nova estratègia, com és preservar la integritat de la nació catalana en els diferents aspectes i atributs materials i immaterials, a fi que l'estat català sigui encara viable en el moment de la seva creació.

Aquest nou marc d'acords entre entitats i partits conforma el Pacte Nacional per a l'Autodeterminació. Algunes entitats significades de la societat civil s'hi van adherir davant notari, i alguns partits ho estan estudiant. Aquest marc és on la unitat d'acció cap à l'estat propi és possible.