Contradiccions

La història d'Espanya és una llarga seqüència de repressió desbocada contra la discrepància. A càrrec de les institucions de la corona, en un primer moment, o de l'Estat, més modernament. L'adverbi modernament apareix aquí per donar exclusivament una idea cronològica. Una altra aspiració és insensata. A l'Espanya d'ara l'ortodòxia, que ja no té una definició catòlica prioritària, ha quedat fixada en un llibre civil, que és la Constitució. Qualsevol desviació del dogma revelat és considerada una heretgia “anticonstitucional”. Però hi ha excepcions. Per exemple, la bandera franquista només és “preconstitucional”. I la republicana rares vegades apareix com a contrària a una Constitució monàrquica. Per contra, el “separatisme” sempre és estigmatitzat amb l'adjectiu terrible. No és estrany, doncs, que la premsa més feroç repiqués l'altre dia que la bandera que Cesc va carregar-se a l'esquena era “anticonstitucio- nal”. En canvi, les peticions de pena de mort que li van ploure de tot arreu deuen ser plenament constitucionals.